dimarts, 5 d’agost de 2008

Diu que hauria de ser denunciable...

Us prometo que no ho solo fer. Es més, no ho faig mai.

Arribant de fer unes compres pel centre de Barcelona el dia més calurós de l'any, m'he deixat caure al sofà i he engegat la TV. M'ha aparegut Antena 3, per la simple raó que era l'últim canal que havia vist (els Simpsons, evidentment). El programa que m'ha aparegut és "Diario de verano", el succedani estiuenc del "Diario de Patricia". Mare de Déu...

El tema del dia era quelcom semblant a "Quiero conocerte". Els protagonistes: algú que havia conegut algú altre d'un altre continent per internet i que s'havien casat per poders sense haver-se vist mai, algú que s'havia fet amic de la seva tiradora de cartes telefònica, i perles similars. La bomba, però ha estat un home que es presentava al programa per conèixer la dona de la que s'havia enamorat i per la que, públicament, davant de milions d'espectadors, abandonava la seva senyora esposa. Ho tenia decidit. S'havia enamorat d'una dona uns quants anys més jove que ell, i que coneixia només a través de missatges i trucades telefòniques. Ella li havia fet arribar una foto (una foto que han mostrat en directe), i l'home n'estava completament enamorat. Ella era una noia jove, rosseta, de bon veure. Ell, no. Ell era un home d'uns cinquanta-i-tants anys, calb, poc agraciat, amb una economia precària, amb sobrepès i, pel que es veia, no massa brillant. Però ell no es feia enrere. S'havia enamorat, ho feia públic, volia abandonar la dona (ara ja no deu poder fer marxa enrere), i volia conèixer la princesa del seu cor; per això anava al "Diario de verano", perquè allà fan que es compleixin els teus somnis.

Però... "¿Cómo la conociste?", li pregunta la presentadora. Segons el nostre protagonista, un dia va rebre un sms des d'un número estrany (7180, crec recordar), que li deia alguna cosa semblant a "Ana quiere conocerte". Ell va respondre al missatge, i des d'aquell moment va començar una relació a través de missatges i trucades que l'ha portat de corcoll. Ell estava convençut que ella l'estimava, perquè segons afirmava, ella li havia dit de què treballava, li havia explicat problemes a la feina, i li havia dit com era la seva família (sic). "¿Y no os habéis podido ver nunca?", insistia la presentadora. I ell, lamentava que no, que mai havien pogut perquè sempre que volien veure's, coincidia que ella havia de treballar fins tard.

Després de treure suc i vendre morbo, la presentadora, una mica tocada per la feblesa intel·lectual del convidat, li ha preguntat si sabia que, de vegades, aquesta gent menteix, i que és simplement un negoci. Ell ha dit que no devia ser el cas, perquè, repetint, "eya ma disho de que trabaja, y ma contao como es su familia mas o menos". Ah, i que no era problema que tingués una factura telefònica de 4.000€, perquè la podria pagar a plaços, segurament.

I no, al final no li han portat l'estimada, perquè l'estimada no existeix, tot és una gran mentida, i l'home ha estat víctima d'una estafa. La meva pregunta ara, és si és legal, això. L'home, pel que he notat, no és massa brillant, i una empresa se n'ha aprofitat. L'ha arruinat i ha desfet un matrimoni. Se'ls pot denunciar a aquests desgraciats?

Això sí, ell s'ha despedit amb un: "Ana, si mestás viendo, yámame."

3 comentaris:

sergi m. ha dit...

Jo no miro gairebé res a la tele per aquestes "petites coses".
Denunciable? La meva moral diu que això és de jutjat per la via penal, però escudats en què "todo es mentira" -gran pel·lícula al meu entendre, amb en Coque Malla- continuen fent aquesta mena de shows patètics, si almenys servís per denunciar el cas a través del programa, però això no ven tant...

Per cert, vas ser tu qui la va citar aquesta peli alguna vegada?

Dani ha dit...

Ei, Sergi! Doncs no, no recordo haver-la citat... Però m'apunto a la idea que el show hauria de liderar la denúncia en casos així!

mariona ha dit...

compleeetament d'acord... fa vergonya aliena, no pel pobre home, sinó pel programa... és denigrant

mariona