divendres, 29 d’agost de 2008

Diu que he quedat trastornat...

Voltava per un centre comercial en busca d'un televisor, quan he passat per davant de la secció de DVDs. He mirat de reüll, i m'ha cridat l'atenció un DVD, ja que m'ha semblat veure el meu ídol, el mestre dels mestres, l'enorme Humphrey Bogart a la portada. M'he aturat, m'hi he apropat, i he vist que no era en Humphrey; era en Paco Martínez Soria, i la pel·lícula, Abuelo Made in Spain.
És una història absolutament verídica. Difícilment tornaré a ser el mateix.

dilluns, 25 d’agost de 2008

Diu que és una mala celebració...

El post 200 el dedicaré al decés d'un dels grans productors musicals. Ha mort Jerry Wexler, un d'aquells grans "desconeguts" que ha fet més que la majoria per la música. L'home, productor de professió i una de les ànimes de la mítica Atlantic Records dels anys 50, va treballar per músics tan diferents entre sí com Led Zeppelin, Aretha Franklin, Dire Straits, Ray Charles, Bob Dylan, Wilson Picket o Percy Sledge, els quals deuen gran part del seu èxit al gran Wexler.

Va ser l'inventor de l'etiqueta Rhythm&Blues, va ajudar, sense fer grans escarafalls, a l'evolució de la música produïnt temes com Communiqué de Dire Straits, When a man loves a woman de Percy Sledge, Slow train coming, de Bob Dylan o I never loved a man the way I love you, de l'Aretha Franklin.

Diu que ja s'ha acabat, ara sí...

Avui torna la "normalitat". A la feina ja hi serà tothom, i això porta irremeiablement a sentir que les vacances s'han acabat definitivament. L'ambient habitual de feina i rutina torna amenaçant...

dimecres, 20 d’agost de 2008

Diu que ens respecta...

El futbolista Sergio González ha fet unes declaracions espectaculars. El jugador català del Deportivo de la Coruña ha dit, després de preguntar-li com portava el gallec, que "no lo hablo ni lo voy a hablar, porque soy catalán, me siento catalán, y nunca he hablado en catalán. Si ahora hablase gallego, sería una falta de respeto."

Gràcies, Sergio, per respectar-nos. Quin detall.

dilluns, 18 d’agost de 2008

Diu que durant l'agost hi ha titulars històrics...

Obro el diari, i em trobo aquesta notícia:

El passat assetja l'exmiss que va clonar un gos i va violar un mormó
Joyce McKinney va tramar un robatori per pagar una pròtesi per al seu cavall de tres potes


Simplement genial.

Diu que, ciutadans de la blogosfera, ja sóc aquí...


Sí, quin trauma. S'han acabat les vacances i torna la bogeria habitual. Que Déu, Allah, la Mare Terra o John Cleese ens agafi confessats. Holanda ha triomfat, hi hem deixat la nostra empremta, ella ha deixat la seva en nosaltres, i ara això ja és record en forma de fotos, vídeos i memòria.
Amsterdam: bonica, aigua, gent molt alta, tranvies, bicis i vicis.
Holanda en general: bonica, aigua, gent molt alta, molins, tulipes, formatge, esclops, trens puntuals i verd, molt verd.

Me'n torno davant d'un ordinador a posar subtítols i a barallar-me amb clients. Seguim com sempre!

diumenge, 10 d’agost de 2008

Diu que marxo uns dies...

Marxo cap a Amsterdam. Uns dies de desconnexió de tot plegat m'aniran de perles, és el que necessito! Així doncs, bones vacances a aquells que les tingueu, i paciència als que no. Ens llegim a la tornada!

dijous, 7 d’agost de 2008

Diu que és molt divertit...

Sé que molts ja ho feu, però aquells que encara no heu descobert aquest passatemps, si us plau, feu-ho ja!

Entreu al diari Marca, i llegiu els comentaris que la gent fa de les notícies. N'hi ha que em fan plorar de riure, de veritat! La part trista és que es demostra que l'analfabetisme és un problema en aquest país.

UN EXEMPLE

És un dels millors que he vist en molt de temps.

NACIONALISTAS NEONAZIS

Usuario: marques1967 Fecha: 08/08/2008 18:49

Para mí, en lo que están cayendo los nacionalistas catalanes y vascos en numerosos casos en el Neonazismo del siglo XXI. Igual que los nazis marcaban las tiendas de los judíos, los nacionalistas multan a los que pongan sus rótulos en español, masacran a la gente que se siente española sin dejar de ser catalanes o vascos, etc. Lo que hace falta es que haya libertad en esos territorios y que se dejen de pamplinas.



UN ALTRE EXEMPLE

A la notícia que explica que aquesta matinada el Barça ha guanyat 2-6 als New York Red Bulls, hi ha, per exemple, el següent comentari:

wooooooooooooooooow que bien se los da a los de la butifarra metida en la boca, ganar a las pandillas de yankees... luego vendran al Bernabeu y se llevaran 5 y con compasion de no meterles 10. Viva España

Magnífica la ràbia que demostra en un escrit tan concís, és digne de gran escriptor. També demostra que no fa falta fer servir accents per fer-se entendre: economització del llenguatge. Només utilitza tres majúscules, claríssimament per donar importància a les paraules clau de l'escrit: Bernabeu, Viva, España. Per no parlar del "loísmo", una afició típicament castissa, "como tiene que ser". I la llàstima és que no hagi començat el comentari amb el cèlebre "Haber...", que és un clàssic en els comentaris del Marca, i que serveix per introduir el que ha de ser una lliçó de mestre; un "Haber" que se suposa que és una contracció d"A ver...", i que sol anar seguit de "es ke no os enterais de una pvta mi-erda" (perquè no es pot escriure ni "puta" ni "mierda") o "ke os kede klaro catalufos".

Habeure, si us keda klar.

Un afegitó... Aniré enganxant comentaris de l'estil a mida que els vagi llegint. Apa, a riure (o plorar)!

Sobre el "cas Messi":

Usuario:
f.alonso.1º
Fecha:
07/08/2008 10:43

pero tanto cuesta respetar las ilusiones de un jugador?. no ven que eso puede enturbiar las relaciones futuras con los directivos?. aunque bueno, los directivos solo saben ver lo que es bueno para la lengua catalana y para la política del club en cataluÑa. me molesta mucho esa directiva, y soy catalán. VIVA ESPAÑA!!!!. un saludo.

Usuario:
joselon1
Fecha:
06/08/2008 01:41

Pues yo soy un andaluz que vive en el estranjero, y tambien del Barsa, VIVA el barsa, VIVA Andalucia y VIVA España, aunque la de verguenza que se pasa cada vez que sale el payaso de Laporta con su politiqueo y pamplinas catalinas, bastante dificil de explicar a la gente de fuera, que dentro de un pais yan pequeño haya tanto idiota separatista que no crea en su tierra, y se ciña a su granja de agarraos...


I perquè no sigui dit, un madridista amb dos dits de front:

Usuario:
merengue para siempre
Fecha:
07/08/2008 16:42

De acuerdo con chuchisoria, y dejad de insultar que esto parece más un zoo que un foro deportivo.

dimecres, 6 d’agost de 2008

Diu que sento vergonya aliena...

Algú ha vist mai "Vacances pagades", el programa de tarda que fan a TV3?
Déu meu, sento vergonya aliena.

On vas, TV3? On vas, Catalunya Ràdio? Què està passant? Són preguntes que no esperen resposta; està clar, què passa. Oi, tripartit?

dimarts, 5 d’agost de 2008

Diu que hauria de ser denunciable...

Us prometo que no ho solo fer. Es més, no ho faig mai.

Arribant de fer unes compres pel centre de Barcelona el dia més calurós de l'any, m'he deixat caure al sofà i he engegat la TV. M'ha aparegut Antena 3, per la simple raó que era l'últim canal que havia vist (els Simpsons, evidentment). El programa que m'ha aparegut és "Diario de verano", el succedani estiuenc del "Diario de Patricia". Mare de Déu...

El tema del dia era quelcom semblant a "Quiero conocerte". Els protagonistes: algú que havia conegut algú altre d'un altre continent per internet i que s'havien casat per poders sense haver-se vist mai, algú que s'havia fet amic de la seva tiradora de cartes telefònica, i perles similars. La bomba, però ha estat un home que es presentava al programa per conèixer la dona de la que s'havia enamorat i per la que, públicament, davant de milions d'espectadors, abandonava la seva senyora esposa. Ho tenia decidit. S'havia enamorat d'una dona uns quants anys més jove que ell, i que coneixia només a través de missatges i trucades telefòniques. Ella li havia fet arribar una foto (una foto que han mostrat en directe), i l'home n'estava completament enamorat. Ella era una noia jove, rosseta, de bon veure. Ell, no. Ell era un home d'uns cinquanta-i-tants anys, calb, poc agraciat, amb una economia precària, amb sobrepès i, pel que es veia, no massa brillant. Però ell no es feia enrere. S'havia enamorat, ho feia públic, volia abandonar la dona (ara ja no deu poder fer marxa enrere), i volia conèixer la princesa del seu cor; per això anava al "Diario de verano", perquè allà fan que es compleixin els teus somnis.

Però... "¿Cómo la conociste?", li pregunta la presentadora. Segons el nostre protagonista, un dia va rebre un sms des d'un número estrany (7180, crec recordar), que li deia alguna cosa semblant a "Ana quiere conocerte". Ell va respondre al missatge, i des d'aquell moment va començar una relació a través de missatges i trucades que l'ha portat de corcoll. Ell estava convençut que ella l'estimava, perquè segons afirmava, ella li havia dit de què treballava, li havia explicat problemes a la feina, i li havia dit com era la seva família (sic). "¿Y no os habéis podido ver nunca?", insistia la presentadora. I ell, lamentava que no, que mai havien pogut perquè sempre que volien veure's, coincidia que ella havia de treballar fins tard.

Després de treure suc i vendre morbo, la presentadora, una mica tocada per la feblesa intel·lectual del convidat, li ha preguntat si sabia que, de vegades, aquesta gent menteix, i que és simplement un negoci. Ell ha dit que no devia ser el cas, perquè, repetint, "eya ma disho de que trabaja, y ma contao como es su familia mas o menos". Ah, i que no era problema que tingués una factura telefònica de 4.000€, perquè la podria pagar a plaços, segurament.

I no, al final no li han portat l'estimada, perquè l'estimada no existeix, tot és una gran mentida, i l'home ha estat víctima d'una estafa. La meva pregunta ara, és si és legal, això. L'home, pel que he notat, no és massa brillant, i una empresa se n'ha aprofitat. L'ha arruinat i ha desfet un matrimoni. Se'ls pot denunciar a aquests desgraciats?

Això sí, ell s'ha despedit amb un: "Ana, si mestás viendo, yámame."