dilluns, 14 de juliol de 2008

Diu que el "Manifiesto" m'ha fet veure la llum...

Des de fa uns dies vesteixo de negre. El "Manifiesto para la lengua común" al que s'hi estan adherint tot tipus d'intel·lectuals del nivell de Luis Aragonés, Iker Casillas, Perico Delgado i Pau Gasol, m'ha fet obrir els ulls i m'ha fet estar un estat de dol permanent pel castellà, un idioma en perill d'extinció.

Carta oberta a la llengua castellana:

Castellà,

  • Em sap greu que estiguis en perill a Catalunya, casa teva.
  • Em sap greu que tinguis tan poca difusió aquí.
  • Em sap greu que hagis de veure't discriminat en aquesta regió del nordest d'Espanya.
  • Em sap greu que hi hagi alguna sala de cinema on es projectin pel·lícules en català.
  • Em sap greu que una vegada a l'any hi hagi alguna sala de cinema que subtituli en català.
  • Em sap greu que a Catalunya només es puguin sintonitzar desenes de canals de televisió en castellà.
  • Em sap greu que a Catalunya només es puguin sintonitzar desenes d'emisores de ràdio en castellà.
  • Em sap greu que als quioscos hi hagi la barbaritat de 2 diaris en català (més els locals), i que només tota la resta siguin en castellà.
  • Em sap greu que s'escolaritzi en català. Que tothom conegui a la perfecció el castellà no és suficient.
  • Em sap greu que sigui impossible entrar a un bar qualsevol i demanar un "café con leche" sense que et responguin: "Com?", o: "Un cafè amb llet?". Era així, no?
  • Em sap greu que, segurament per molestar-te, 7 milions de persones s'entestin a parlar un altre idioma. Perdó, potser és la meitat.
  • Em sap greu que quan algú utilitza el castellà a Catalunya, hagi de sentir-se perseguit, insultat i defrenestat.
  • Em sap greu haver escrit això en català.
Per tot això, castellà, necessites un "Manifiesto". Estàs en perill, i t'hem de defensar.
Descansa en pau, castellà. Atentament,

Un català insolidari.

1 comentari:

Jordi ha dit...

A mi em sap greu que els neonazis de nosaltres no permetem a un ciutadà de Catalunya prescindir olímpicament de la llengua pròpia-discriminadora i de la legislació vigent. On s'ha vist?
On s'ha vist que ens entestem a que jutges i altres funcionaris (al servei del ciutadà, se suposa) hagin d'entendre l'idioma de les persones a les quals serveixen? Què ens hem cregut?
Totalitaris, que som uns totalitaris!!!