divendres, 27 de juny de 2008

Diu que, per mi, que juguin cada dia...


26 de juny del 2008 - Rússia-Espanya (semifinals de l'Eurocopa de futbol)

Hora: 21.05
Lloc: L'Hospitalet de Llobregat
Situació: Cap quillo al carrer

Hora: 21.20
Lloc: Metro
Situació: Cap quillo al metro

Hora: 22.00
Lloc: Barcelona
Situació: Cap quillo al carrer

Conclusió: Quina calma, i que segur que passeges. Per mi, que es jugui una Eurocopa i un Mundial al mes. El Mundial es podria anar jugant al matí, i l'Eurocopa a la tarda. I que Espanya arribi sempre a la final (però que no guanyin, per evitar celebracions que no et deixen dormir).

dimecres, 25 de juny de 2008

Diu que EL BAR segueix fent de les seves...

Quart post sobre EL BAR (post #1, post #2, post #3).

En aquesta ocasió, i deixant de banda les idees político-esportivo-nacionals, que queda clar que no comparteixo, m'ha fet gràcia això:















Han penjat un ninot vestit amb la samarreta de la selecció russa de futbol per fer-li vudú i que perdin demà contra la selecció espanyola. 

Diu que odio Sant Joan...

Aquest post està escrit des de les entranyes, i no té cap altre pretensió que deixar ben clar que no suporto Sant Joan. Ni la nit més màgica de l'any, ni tonteries. És una pallissa, un horror tot el que representa aquesta nit. És impossible dormir, evidentment, però és que a més, porten 3 setmanes martiritzant-me (a mi i a a la majoria de gent), amb petards a totes hores. Que casa meva doni a una placeta està molt bé la resta de l'any, però les setmanes anteriors i posteriors a Sant Joan, és un infern. Per què s'han de passar tirant petards des de les 5 de la tarda cada dia? Quin dret té aquesta gent, a quarts d'onze de la nit d'un dimecres qualsevol, a passar l'estona molestant?

Durant la revetlla, passi; està socialment acceptat. Però la resta de mes, deixeu-me tranquil, si us plau.

dijous, 19 de juny de 2008

Diu que és com un rellotge...

No, no em refereixo a ningú que esmorzi All-Bran de Kellog's. Em refereixo a un avi que em creuo cada matí quan vaig a la feina per entrar a les 7.

Al costat de la feina, hi ha 3 punts de referència: un semàfor per creuar la Gran Via, un pont per creuar la Ronda del Mig, i un fanal. Si quan vaig cap a la feina, l'avi en qüestió està creuant la Gran Via, movent els braços i fent una espècie de footing, vaig bé de temps. Si el veig davant de la farola, picant rítmicament el metall amb les mans (gran manera de despertar els veïns), vaig raonablement tard. Ara, si me'l trobo agafat a la barana de dalt del pont fent estiraments, val més que m'afanyi si no em vull trobar el missatger de torn esperant amb cara de mala llet a la porta de la feina.

Qui necessita rellotge? Beneita (vull dir, beneïda) rutina!

dimarts, 17 de juny de 2008

Diu que la UE no prohibirà que les operadores telefòniques facin pagar quan reps una trucada...

Ahà, però llavors s'haurà de prohibir el telemàrqueting, no?

Us imagineu pagar quan rebeu una trucada de Telefónica, Jazztel, Yacom, Vodafone, Gas Natural, Orange, etc.? Quina gràcia, no?

dilluns, 16 de juny de 2008

Diu que has d'anar a petar al lloc adequat, si no...

Fa un parell de mesos, el desguàs de la pica de la cuina va començar a perdre aigua. Ho vaig arreglar com ho arreglem els que no en tenim ni idea: a pedaços. Fa un mes, el desguàs va dir prou, i va caure a peces. Com que aquell capítol de Bricomanía me'l vaig perdre, vaig anar a una botiga d'aquestes que arreglen temes d'aigua, llum i gas. Una noia, engaxada a l'ordinador i fumant a la botiga (no es podia, no?), m'atén.

- Hola, necessito que m'arregleu el desguàs de la pica, que el tinc penjant.
(TITUUUT: alerta del messenger)
- Mmm... uhmmm... va a ser complicao ahora mismo (TITUUUT: el messenger segueix demanant atenció). Tengo al chico en una obra, (TITUUUT, TITUUUUT: coi fes-li cas al messenger, que ja m'espero) y hasta dentro de un par de días, na de ná.
- OK, cap problema. Puc esperar un parell de dies. (Li dono les meves dades) Adéu.
- Adiós (TITUUUUT)

Passada una setmana i mitja, m'hi vaig tornar a presentar.

- Hola, és que porto ja més d'una setmana (TITUUUUT) fregant els plats a la banyera, i no m'heu dit res...
- Claro (TITUUUUUT), es que no hemos podío.
- Ah. Però podreu? (TITUUUUT)
- Sí, claro que sí (UN, DOS, LOS MICRÓFONOS, OLÉ, LOS MICRÓFONOS: Li sona el mòbil).
- D'acord, doncs espero la trucada. Adéu (TITUUUUT).

Quan feia ja una setmana d'aquesta segona visita, rebo una trucada a primera hora de la tarda.

- Hola. Soy Cristina, que hoy pueden pasar a arreglarte el sifón de la cocina.
- Hoy? OK, però haurà de ser a partir de les 8 de la tarda, perquè estic (TITUUUUUT) treballant.
- Buah, pues va a ser que no, porque a esa hora el chico ya se ha ido pa casa.
- Doncs crec que la cosa està complicada.
- Pues déjale las llaves (TITUUUUT, TITUUUUT) a alguien.
- Sí, però per organitzar-ho em cal temps, no tinc la gent a la meva disposició.
- Oh, ya, pero es que si no, el chico ya no va a poder.
- Ja m'ho miraré. Adéu.

Duia tres setmanes sense poder fregar els plats còmodament, quan per un canvi de torn, disposo de les tardes lliures durant dues setmanes. "Ara és la meva", penso. Hi vaig.

- OK, oblido que fa 3 setmanes que espero, però és que necessito que vingueu i ara tinc les tardes lliures durant (TITUUUT) uns dies (TITUUUT).
- Vale, me lo (TITUUUUUT. UN, DOS, LOS MICRÓFONOS. TITUUUUUT. TITUUUUUT) apunto.
- Sí, apunta-ho, però si us plau, veniu.
- Que sí, que sí (TRRIIIIIIIIIIIT: missatge al mòbil).
- A(TITUUUUUT)déu.

Avui ha fet un mes de la meva primera visita a la botiga. Hi he tornat, a donar un ultimàtum (que se li'n refot, evidentment).

- Hol...
- Sí, el sifón, ¿no?
- Ahà (TITUUUUUT). Que se m'acaben les tardes lliures, i si "el chico" no ve demà, me'n vaig a un altre lloc (TRIIIIIIIIT: mira el sms, i... el respon!), perquè m'esteu prenent el pèl.
- (UN, DOS, LOS MICRÓFONOS, OLÉ, LOS MICRÓFONOS) Pues qué quieres que haga.
- Doncs res. A(TITUUUUUUT)pa, ad(TRIIIIIIIIIT)éu.
- TITUUUUT.

He inspeccionat el carrer del costat de casa meva. Afortunadament, he vist una altra botiga d'aquestes. No hi ha ningú, però hi ha un cartell a la porta amb el telèfon mòbil del "chico" de torn. Truco.

- Hola, bona tarda. És que el desguàs... (bla, bla, bla).
- Ajá... ¿Y le corre prisa?
- Bueno, sí, relativa.
- ¿Dónde vive?
- ... (bla, bla, bla).
- Pues, a ver... está complicao... Déjame acabar una reparación que estoy haciendo, paso por la tienda, y me vengo.
- OK, gràcies!

12 minuts més tard, truquen a l'intèrfon. És ell, el lampista, un home gran amb cara simpàtica i bigoti. I m'ho ha arreglat. No sense que jo passés vergonya durant uns instants... "Pásame un cubito, por favor", em diu. I jo he obert el congelador i li he passat els glaçons. Per la seva cara, he entès que el que volia era un "cubo" petit.

dissabte, 14 de juny de 2008

Diu que fa olor a ranci...

Veig la TV. Anuncis. Concretament, un anunci d'un SEAT. I quina és l'oferta? Doncs que et pots estalviar "500.000 pesetas". Ranci.

dimecres, 11 de juny de 2008

Diu que a a irrespectats, pocs ens guanyen...

A la feina ens ha arribat una pel·lícula per subtitular, una pel·lícula d'una de les majors de Hollywood. De moment, fan una tirada per a tot Espanya de 7 còpies subtitulades en castellà, i, atenció, una en català. Això és una novetat, perquè no sol ser habitual que se subtitulin pel·lícules destinades al cinema en català. Fins aquí, fantàstic.

Fent la meva feina, he descobert que les còpies ens han arribat en molt mal estat: brutes, ratllades, tallades, etc... Un cop ens hem queixat al client (la major nordamericana), la seva resposta ha estat la següent:

"Bueno, pues subtitulen en catalán la que esté peor."

A sobre que el subtitulat (igual que el doblatge) en català el paguem els catalans, i que la major de torn ho haurà cobrat com si subtitulessin una còpia nova, aprofiten una pel·lícula usada, ja projectada i en mal estat per fer-ho en català i així, a sobre, sortir-hi guanyant. El pitjor, però, és la falta de respecte que han mostrat.

dimarts, 10 de juny de 2008

Diu que L'Hospitalet té sorpreses...

Sóc a casa, amb el finestral obert, i sembla ser que Espanya ha guanyat contra Rússia. Ho endevino per algun crit que sento, llunyà, celebrant "la victoria de la roja". Poc després, però, més crits. Més que crits, càntics que diuen així:

"Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena, endarrera aquesta gent, tan ufana i tan superba. Bon cop de falç! Bon cop de falç defensors de la terra!"

I no s'acaba aquí, perquè l'anònim cantant, acompanyat per algun patriota més, ha seguit amb la seva croada particular fins que a "Els Segadors" ja no li quedava lletra. L'H is different!

Diu que de maleducats n'hi ha a per tot...

I també hi ha superherois que vetllen pel nostre benestar. Avui m'he trobat això, a l'ascensor:

dilluns, 9 de juny de 2008

Diu que detenen una dona per deixar conduir al seu nadó...

La dona anava absolutament beguda, i va deixar conduir al seu fill d'un any. Això sí, li indicava el camí.

Però no havíem quedat que no es pot conduir begut?

dimecres, 4 de juny de 2008

Diu que això no m'ho poden fer...

A quarts d'onze del matí, he passat pel BAR (post 1 i post 2). M'hi he trobat això:



Anunciaven un tancament d'un parell d'hores. Llàstima. A les vuit del vespre, hi he tornat a passar, i la cosa estava així:



9 hores més tard, SEGUIA TANCAT! No! Espero que demà tinguin obert, pel meu bé i pel de tants clients que esperem començar els dies amb una mica de bon rotllo.

dimarts, 3 de juny de 2008

Diu que avui és Sant Tornem-hi...

- La Hillary Clinton abandonarà la seva ambició de ser la primera Presidenta dels EUA.
- En Laporta s'enfronta a una moció de censura.
- El transvasament/minitransvasament/cessió d'aigua de l'Ebre finalment no es farà.
- Avui fa 84 anys que va morir Franz Kafka.
- La feina m'està estressant.

Però a mi, el que em preocupa ara mateix, és això:



Un altre cop, la grua aparcada sobre la vorera. A ells sí que els val, l'excusa aquella de... "però si és només un moment"? Sento la repetició, però penso penjar una foto nova cada cop que em trobi la grua que retira els cotxes mal aparcats, aparcada sobre la vorera.

Diu que ha mort l'home de la guitarra rectangular...

Ha mort Bo Diddley, un dels iniciadors del rock'n'roll. El Mississipenc va ser un dels pioners d'aquest  estil, creant escola, i aconseguint que l'admiressin i versionessin gent com Chuck Berry, Buddy Holly, Elvis Presley, The Who, The Animals, els Stones o Eric Clapton. Snif.