divendres, 2 de maig de 2008

Diu que, per fi, algú ho diu públicament...

En Robert McKee és un d'aquells personatges que solo detestar. Va pel món fent conferències i classes de 3 dies sobre "com fer un guió". Però en una entrevista publicada a "El País", en McKee deixa anar una perla que m'ha encantat, sobretot perquè la considero absolutament certa.
Preguntat per la mediocritat de Hollywood, McKee respon: "Hollywood domina el món, i no m'explico com pot treure al mercat tanta mediocritat. El 98% del que fan és porqueria. Però és que a la resta del món és pitjor. Potser, la salvació és a Àsia. Són els millors, ara mateix. No estan ni immersos en la bogeria comercial dels Estats Units ni en la fatuïtat intel·lectual d'Europa."

Tothom sap que gran part del que surt de Hollywood no val res. Però m'agrada que s'atreveixi a dir que a Europa hi ha massa intel·lectualoide. El cinema europeu no és millor per definició, i emparada en l'etiqueta de "cinema d'autor" hi ha moltíssima porqueria. No som més llestos, ni més bons, ni més alts, ni més guapos, ni més res de res. L'únic que passa és que a Europa hi ha molt poca superproducció, i llavors sembla que tot el que fem és bo perquè només es mouen idees i no calers. Ens oblidem que a Estats Units hi ha encara més producció d'aquest tipus que a Europa, però internacionalment queda eclipsada per Hollywood. O sigui, que no som millors, a Europa. És més, crec que, si poguéssim, també tindríem el nostre Hollywood. I sí, on hi ha més ganes d'explicar històries i fer-ho bé, és a Àsia.

5 comentaris:

sergi m. ha dit...

No m'havia ni plantejat això de Hollywood, però com domines el tema em sembla una visió que aquí no coneixem i m'alegra assabentar-me'n. No sóc gaire cinèfil, per Àsia vols dir Bollywood, o una cosa així?

El Venjador ha dit...

A Bollywood és on més es produeix, i això no és sinònim de qualitat... Es produeix massa com si fossin xurros. El Japó, per exemple, ha estat tradicionalment terra de gran cinema; no és un país "emergent" cinematogràficament, fa dècades que és a primera línia: Ozu, Mizoguchi, "l'europeu" Kurosawa, Oshima, Miyazaki... Inclús, cinematografies molt més petites tenen grans representants, com Corea i Kim Ki-duk. Àsia és un continent molt complex :-)

Xenofílic ha dit...

Ei Dani, recomana'm un parell de directors que valguin la pena, ara mateix estic una mica peix amb el cine asiàtic, hehe

Dani ha dit...

Doncs a mi em sembla molt interessant en Kim Ki-duk, sobretot a "Hierro 3", inclús "Samaritan Girl". La resta de pel·lis potser no són tan interessants, però sempre té alguna cosa a oferir.
I després... Wong Kar-wai, per exemple, o Chan-wook Park, sense oblidar alguns de més mítics ja, com Takeshi Kitano o Takashi Miike. I si et tiren més les pel·lis policíaques, doncs Johnny To té coses xules. A més, he llegit que ara està preparant un remake d'en Melville...
En el mateix continent, però a l'altra punta del món en quant a estil, hi ha l'iranià Kiarostami, tot i que aquí ja entraríem en punts de friquisme interessants :D

Xenofílic ha dit...

Vaig veure'n una (crec que era Election) d'en Johnny To a Sitges fa uns anys. Era un estil Padrino asiàtic a lo bèstia...prou interessant!