dijous, 29 de maig de 2008

Diu que prediquen amb l'exemple...

No és la primera vegada que m'ho trobo, i avui he decidit fer-li una foto.
Predicant amb l'exemple, la grua municipal aparca, durant una bona estona, en plena vorera. I jo, vianant, he de canviar de vorera per poder passar. No és un cas aïllat, ja m'hi havia trobat (al mateix lloc).
Més tard he vist una altra grua pel carrer. Em pregunto si aniria a retirar la grua mal aparcada.


dimarts, 27 de maig de 2008

Diu que ha mort Sydney Pollack...

És llei de vida. No va ser mai un director trencador, ni mai ha encapçalat les llistes dels millors directors de la història, però Sydney Pollack sempre ha estat allà, fent pel·lícules, correctes algunes i fantàstiques d'altres (La tapadera, Danzad, danzad malditos, They Shoot Horses, Don't They?, Tootsie, Memorias de África...), i com a actor va tenir una força descomunal. A mi em queda el record de la seva espectacular interpretació a Eyes Wide Shut o a Maridos y mujeres.
Si féssim un símil futbolístic, no seria un Messi, sinó que seria un Toure Yaya, o el que és el mateix, la classe mitja tan necessària en tots els aspectes d'aquest món. I a sobre, queia bé.

Ara, a descansar.

dimarts, 20 de maig de 2008

Diu que hi he tornat a esmorzar...

Avui he tornat a esmorzar al bar sobre el qual ja vaig escriure'n quatre línees temps enrere, i no m'ha defraudat.
Mentre m'estava posant sucre al cafè amb llet ha entrat la mestressa, aquella senyora baixeta, ben alimentada i de cabells curts i engominats mirant al cel. La dona, amb un cínic somriure, s'ha col·locat en posició, amb una mà a la cintura i l'altra aixecada, com insinuant, i com fós la Marilyn, ha començat a cantar-li al seu company de barra:

Japi berdai tu yu. Japi berdai tu yu. Japi berdai, missis préssiden, japi berday tu yu!

El fet de comparar-la amb la Marilyn quan li va cantar el "Happy birthday" al president Kennedy ja és còmic. L'accent, també. Però és que li ha dit "Mrs. President"!

Aquest bar és una mina.

dijous, 15 de maig de 2008

Diu que a en Chabrol no se li acaben les piles...

Divendres s'estrena Una chica cortada en dos, del meu admirat Chabrol. Tot i tenir alts i baixos (comprensible, veient que porta 50 anys de professió), les seves pel·lícules mai em deixen indiferent. És un dels cineastes que més m'agraden i que més respecto. Una icona, un dels fundadors de la Nouvelle Vague que, per sort, sempre ha sabut adaptar-se i no ancorar-se a uns ideals sovint anacrònics.

A l'Avui, l'Esteve Riambau li fa una fantàstica entrevista, de la qual se'n poden extreure unes quantes joies:

· Parlant del fabulós món del periodisme, Chabrol diu:
Fa trenta anys, l'agregat cultural de Londres em va dir: "De tots els seus films, senyor Truffaut, el que més m'agrada és Al final de l'escapada."

· Chabrol creu que té més poder que el Papa, que "no té cap poder. Com a molt pot suplicar."

· Considera que "Sarkozy té una gran intel·ligència. Però també és un boig, i la meva incògnita és saber quina d'aquestes dues meitats s'imposarà sobre l'altra. Sarkozy té un costat burlesc. Si hagués de buscar un actor per fer una pel·lícula sobre ell, la primera cosa que diria és: "Llàstima que Louis de Funès sigui mort". Tom Cruise no dóna el tipus."

· La seva propera pel·lícula serà "una adaptació d'una novel·la que Simenon no va escriure mai."

dimecres, 14 de maig de 2008

Diu que comença el Festival de Cannes...

No sé què té aquest festival, però tot i els anys, guarda una espècie de glamour que el fa incomparable. Aquest any s'hi presenten algunes de les pel·lícules més esperades, i com comença a ser habitual, barreja com ningú el cinema d'autor i el comercial.
Els que tenen la sort d'assistir-hi, hi podran veure des del nou Indiana Jones, fins la pel·lícula catalana de Woody Allen, passant per la biografia del Che Guevara vista per l'Steven Soderbergh, o la visió cinematogràfica que Fernando Meirelles pot aportar de l'Assaig sobre la ceguesa de Saramago. Sense oblidar, evidentment, la nova aportació al cinema d'en Clint Eastwood i dels germans Dardenne, així com el debut a la direcció de Charlie Kauffman.

Tot plegat fa de Cannes un festival molt especial on, més que saber qui s'endú la Palma d'Or, el més interessant és veure aquestes novetats en un indret tan històric i tan envoltat de glamour. Cannes, je t'aime.

dimarts, 13 de maig de 2008

Diu que m'he tornat a quedar sense paraules...


A l'esquerra... Russell Crowe?
És el final d'una icona de la masculinitat?

Però la següent és encara millor...


Sí, és en Bertín Osborne. I sí, són els Manowar. Algun problema?

dijous, 8 de maig de 2008

Diu que m'agraden les vacances tranquil·les...

Gaudir d'una setmana a casa, sense massa obligacions laborals, i disfrutant del que tens al voltant, és fantàstic.

P.D.: Per primera vegada a la meva vida, crec, no vaig veure un Madrid-Barça. Quin luxe.

Diu que el post d'abans ha estat un impuls...

Perdó.

Diu que...

Ah!

diumenge, 4 de maig de 2008

Diu que no sabien què dir...

Avui, un altre post lleuger, perquè és cap de setmana.
Aquest matí he comès l'error d'esmorzar mirant la TV. Ara mateix no recordo si el canal que m'ha aparegut era Antena 3, o Cuatro, o Telecinco... ni idea. Feien un programa d'aquests que fan totes les cadenes per omplir espai, un programa que es dedica a recollir imatges d'altres canals, bàsicament. En aquest programa, a més, es veu que tenen un espai titulat "Hoy hace un año..." que, evidentment, dediquen a repassar què va ser important fa justament un any. Doncs el fet que avui recordaven era: "Hace un año... Penélope Cruz cumplía 34 primaveras."
Fa falta que en faci cap comentari? Perquè suposo que si fa un any en complia 34, ara en deu complir 35, no? Per què és més important el 34è aniversari que el 35è? M'ha semblat una tonteria supina, com tantes coses.

divendres, 2 de maig de 2008

Diu que no tenir carnet ja és delicte...

No em sembla malament. Però el fet de tenir carnet i no dur-lo a sobre segueix essent una falta lleu, però això sí, multada amb 100 euros.
En plena època d'avenços tecnològics, és necessari portar el carnet a sobre? Si la policia para un conductor qualsevol, no hi ha manera possible de saber si té carnet? No puc arribar a entendre per què no dur-lo a sobre és equivalent a 100 euros de multa.

Diu que, per fi, algú ho diu públicament...

En Robert McKee és un d'aquells personatges que solo detestar. Va pel món fent conferències i classes de 3 dies sobre "com fer un guió". Però en una entrevista publicada a "El País", en McKee deixa anar una perla que m'ha encantat, sobretot perquè la considero absolutament certa.
Preguntat per la mediocritat de Hollywood, McKee respon: "Hollywood domina el món, i no m'explico com pot treure al mercat tanta mediocritat. El 98% del que fan és porqueria. Però és que a la resta del món és pitjor. Potser, la salvació és a Àsia. Són els millors, ara mateix. No estan ni immersos en la bogeria comercial dels Estats Units ni en la fatuïtat intel·lectual d'Europa."

Tothom sap que gran part del que surt de Hollywood no val res. Però m'agrada que s'atreveixi a dir que a Europa hi ha massa intel·lectualoide. El cinema europeu no és millor per definició, i emparada en l'etiqueta de "cinema d'autor" hi ha moltíssima porqueria. No som més llestos, ni més bons, ni més alts, ni més guapos, ni més res de res. L'únic que passa és que a Europa hi ha molt poca superproducció, i llavors sembla que tot el que fem és bo perquè només es mouen idees i no calers. Ens oblidem que a Estats Units hi ha encara més producció d'aquest tipus que a Europa, però internacionalment queda eclipsada per Hollywood. O sigui, que no som millors, a Europa. És més, crec que, si poguéssim, també tindríem el nostre Hollywood. I sí, on hi ha més ganes d'explicar històries i fer-ho bé, és a Àsia.

Diu que n'hi ha un que la volia fer grossa...

Un noi de 18 anys, un tal Ryan, va ser detingut per preparar un curiós atemptat. Volia fer explotar la seva escola per així morir, anar al cel, i matar Jesús.

Ai!!! Santa Innocència!!! Que no sap que si hagués fet això, hagués anat a parar a l'infern? Bé... potser després se'n podria anar de festa amb el de la cua i les banyes, que deu ser divertit.

PD: El més interessant, però, és el comentari del fiscal que porta el cas: "El noi necessita una avaluació. El seu comportament és estrany."

dijous, 1 de maig de 2008

Diu que ahir va venir en Milton Nascimento...

Què tenen Brasil i la seva música, que un cop hi entres, no en pots tornar a sortir?

Al racó de les impressions i la memòria hi he deixat la meva impressió.