dimecres, 2 d’abril de 2008

Diu que no es parla amb propietat...

Avui, mentres sopava, he engegat la TV, i m'ha sortit el Telediario de Televisión Española. Alguns considerareu que el que m'ha motivat a fer aquest post és una tonteria que no mereix cap comentari, però a mi m'ha deixat de pedra pel poc rigor demostrat.
Era l'hora dels esports, i la María Escario, ben feliç, ha informat del "maratón más largo y duro del mundo. Un maratón de más de 200 kms."
Un bitllet de 50 euros val per 50 euros, no? Els atletes que corren els 100 metres llisos corren 100 metres, oi que sí? Perquè no dirà: "Hoy, en una prueba de 100 metros lisos más largos que nunca, que han sido 350 metros..." Senyora Escario, una marató és una prova específica. Són 42,195 kms. Per això, els que corren 21,0975 metres fan una mitja marató i no una "marató curta."

5 comentaris:

bel ha dit...

Tens spam! Quina plaga! Deu ser cosa de la María, que potser s'ha cabrejat i t'hi ha enviat els amics informàtics...

Dani ha dit...

Ja està, solucionat!

SERGI MAESTRO ha dit...

Molt bona observació, fins i tot jo, que no hi entenc un rave en maratons, sabia això dels 42 km. Per cert, com s'haurien de dir les maratons de TV3?
Reflexionem plegats...
Salut company!

Dani ha dit...

Ei, Sergi!
Home, una marató també es pot entendre com alguna cosa molt pesada, intensa... Potser per aquí es podria agafar això de "La Marató" de TV3. És una marató de TV.
Però la María Escario potser hauria d'haver dit "un maratón de correr", en lloc de "el maratón más largo y duro del mundo"... Crec que són coses diferents!

Segona ha dit...

Ep! MENTRE sopaves, i no MENTRES sopaves.