dimarts, 22 d’abril de 2008

Diu que no escoltem...

Vet aquí una vegada, que L'Ermine i en Ramazan, un matrimoni turc, van decidir separar-se.
Ella, l'Ermine, encara jove (només 20 anys), va tornar a viure a casa dels pares, però lluny d'aconseguir tranquil·litat, les discussions amb el seu marit van seguir a través del mòbil; s'enviaven SMS, es retreien coses. Un d'aquests retrets el va teclejar en Ramazan: "Quan et quedes sense arguments, canvies de tema", li va escriure.

S'ha de saber que l'alfabet turc distingeix la "i" tancada, és una "i" que s'escriu sense punt. Seria la "ı". Coneixent això, "quan et quedes sense arguments", en turc, seria així: "sıkısınca". El problema vé quan, igual que ens passa en català amb la "ç" o alguns accents, alguns telèfons mòbils no accepten aquest caràcter. Així, en Ramazan va escriure "sikisince", que, curiosament, significa "quan et follen". La frase, doncs, va quedar així: "Quan et follen, canvies de tema". Frase estúpida, sí, però un error gegant.

L'Ermine va córrer a mostrar-li l'SMS al seu pare, qui, guardià de l'honor familiar, va demanar explicacions a en Ramazan per "haver tacat el seu honor i haver tractat la filla com una prostituta". En Ramazan va anar a explicar-se, però quan va arribar a casa de la família de l'Ermine, aquests se li van tirar a sobre i el van ferir amb arma blanca.
En Ramazan, com a venjança, va agafar un ganivet i va matar l'Ermine. Poc intel·ligent, també. El van empresonar, i a la presó es va suicidar.

En Ramazan volia escriure exactament allò? Va ser realment un error? No se sap; és com allò de la Madeleine, la nena anglesa desapareguda a Portugal. Ningú sap què va passar, però tothom creu saber-ho. No sé què va passar realment amb l'Ermine i en Ramazan, però crec que si s'haguessin deixat parlar i s'haguessin escoltat, potser no hagués passat res.

3 comentaris:

La Martona ha dit...

Totalment d'acord. M'alegro de pertànyer a l'única espècie que davant de la por de sentir-se atacat pot decidir no agredir ni fugir sinó parar-se a escoltar. Malauradament, no sempre s'opta per aquesta decisió...

sergi m. ha dit...

La paraula escrita té aquest risc, un capellà que ens donava llatí explicava que per una coma mal posada en van matar a un a l'antiga Roma, lamento no recordar la frase ni el personatge, fa massa anys.

Jordi ha dit...

Ecco...
El sentit important d'un discurs moltes vegades no és el que pensa el que l'emet, sinó el que el reb.
O no?