diumenge, 27 d’abril de 2008

Diu que els diumenges poden tenir una altra lectura...

Que bonic que és compartir amb gent interessant un diumenge al vespre, i que les hores passin sense que te n'adonis. És bonic que et transformin el que tradicionalment és un dels pitjors moments de la setmana per culpa de la imminent arribada del dilluns, en una estona fantàstica.

3 comentaris:

sergi m. ha dit...

Curiós el post anterior. M'alegra saber que t'ho has passat bé la nit de diumenge. He tingut la sort de poder compartir amb el meu fill de set anys la matinada i el dia d'avui sencer per culpa d'unes angines amb febrada :S Diria que estic zzzzzzzZZZZZZZZ també ;)

Carme Fortià ha dit...

Doncs sí que es un bon moment, i tant!

Anònim ha dit...

No podria estar més d'acord!
I de vegades passa a la vida, sense que ho esperessis, que tens la gran sort de sentir-te com si cada dia fos diumenge.

A veure si acabarà tenint raó en Coelho...