dilluns, 25 de febrer de 2008

Diu que... buff...

En Bardem és un tio que em cau bé i que és bon actor, sobretot quan li toquen personatges forts, amb molta personalitat. I es mereixia l'Oscar. Però em supera l'exhaltació pàtria que aixeca aquest reconeixement. Els Oscars són uns premis de cinema; per això, que se'n faci nacionalisme em supera. A l'Àngels Barceló i a en Jaume Figueras (i amb aquests noms no crec que siguin de Cartagena) només semblava importar-los que l'Oscar se l'endugués un actor espanyol, per sobre de la qualitat interpretativa. Que un país s'alegri dels èxits dels seus representants, em sembla normal, lícit i, fins i tot, recomenable. Ara, que els comentaris a Canal Plus de la gala anessin quasi tots dedicats a la nacionalitat d'en Bardem i de l'Alberto Iglesias, i que fins i tot en Figueras intentés "espanyolitzar" d'alguna manera l'Oscar a en Daniel Day-Lewis, és absolutament ridícul. Fa de país de pandereta.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Però què dius!!??
Si havíem quedat que el nacionalisme espanyol no existeix!!

Dani ha dit...

És que n'hi deu haver de bo i de dolent, de nacionalisme.