diumenge, 26 de febrer de 2012

Porra Oscars 2012

Me la jugo... en majúscules, el que crec que passarà, NO el que m'agradaria, i entre parèntesi, el que no em sorprendria:

Pel·lícula: THE ARTIST (Hugo)
Director: SCORSESE (Hazanavicius)
Actor: DUJARDIN (Clooney)
Actriu: VIOLA DAVIS (Meryl Streep)
Actor secundari: CHRISTOPHER PLUMMER (Max Von Sidow)
Actriu secundària: OCTAVIA SPENCER
Guió original: MIDNIGHT IN PARIS (The Artist)
Guió adaptat: THE DESCENDANTS (Moneyball)
Pel·li de parla no anglesa: A SEPARATION (In Darkness)
Fotografia: THE TREE OF LIFE (Hugo). Si se l'endú The Artist només perquè és en blanc i negre... tela!
Muntatge: THE ARTIST (Hugo). Depèn de qui s'endugui l'Òscar a la millor pel·li.
Direcció artística: HUGO
Banda sonora original: THE ARTIST
Cançó: MAN OR MUPPET (THE MUPPETS)
Efectes visuals: HUGO (Rise of the Planet of the Apes)
Vestuari: THE ARTIST (Jane Eyre)
Maquillatge: THE IRON LADY (Harry Potter)
So (mixing): HUGO (War Horse)
So (editing): HUGO (War Horse)
Documental: PARADISE LOST 3 (Undefeated)

Ara ja sí que ni idea:

Curt documental: SAVING FACE
Curt: THE SHORE
Curt d'animació: FLYING BROOKS

dijous, 4 de març de 2010

Diu que... PORRA BLOGGER OSCARS 2010...

Participant a la PORRA BLOGGER 2010 organitzada pel blog I TOLD YOU SO!!. Trobareu el post aquí. Desitgeu-me sort!


PEL·LÍCULA
‘En Tierra Hostil’

DIRECTOR
Kathryn Bigelow (‘En Tierra Hostil’)

ACTOR PRINCIPAL
Jeff Bridges (‘Corazón Rebelde’)

ACTRIU PRINCIPAL
Sandra Bullock (‘The Blind Side’)

ACTOR DE REPARTIMENT
Christoph Waltz (‘Malditos Bastardos’)

ACTRIU DE REPARTIMENT
Mo’Nique (‘Precious’)

GUIÓ ORIGINAL
Mark Boal (‘En Tierra Hostil’)

GUIÓ ADAPTAT
Jason Reitman i Sheldon Turner (‘Up in the Air’)

PEL·LÍCULA D'ANIMACIÓ
‘Up’

PEL·LÍCULA DE PARLA NO ANGLESA
‘La Cinta Blanca’ (Alemania)

Diu que ja donen els Oscar...

Amb aquest post, com cada any, faig la porra dels Oscar. Com sempre, les que crec que guanyaran (no les que m'agradaria que guanyessin), són les següents:


PEL·LÍCULA
The Hurt Locker (En Tierra Hostil)
Opció 2: Avatar

DIRECTOR
Kathryn Bigelow (The Hurt Locker - En Tierra Hostil)
Opció 2: James Cameron (Avatar)

ACTOR PRINCIPAL
Jeff Bridges (Crazy Heart - Corazón Rebelde)
Opció 2: Per una bona interpretació, Colin Firth (A single Man - Un hombre soltero). Per acabar amb un deute històric, Morgan Freeman (Invictus).

ACTRIU PRINCIPAL
Sandra Bullock (The Blind Side)
Opció 2: Meryl Streep (Julie & Julia)

ACTOR SECUNDARI
Christoph Waltz (Inglorious Basterds - Malditos Bastardos)
Opció 2: Stanley Tucci (The Lovely Bones)

ACTRIU SECUNDÀRIA
Mo’Nique (Precious)
Opció 2: Anna Kendrick (Up in the Air)

GUIÓ ORIGINAL
The Hurt Locker (En Tierra Hostil)
Opció 2: Inglorious Basterds (Malditos Bastardos)

GUIÓ ADAPTAT
Up in the Air
Opció 2: District 9

PEL·LÍCULA D'ANIMACIÓ
Up
Opció 2: The Fantastic Mr. Fox

MUNTATGE
The Hurt Locker (En Tierra Hostil)
Opció 2: Inglorious Basterds (Malditos Bastardos)

DIRECCIÓ ARTÍSTICA
Avatar
Opció 2: Dr. Parnassus

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA
Mauro Fiore (Avatar)
Opció 2: Robert Richardson (Inglorious Basterds - Malditos Bastardos)

DISSENY DE VESTUARI
The Young Victoria (La Reina Victoria)

Opció 2: Coco Avant Chanel

MAQUILLATGE I PERRUQUERIA
Star Trek (2009)
Opció 2: Il Divo

BANDA SONORA ORIGINAL
Michael Giacchino (Up)

Opció 2: Alexandre Desplat (Fantastic Mr. Fox)

CANÇÓ ORIGINAL
"The Weary Kind" (Crazy Heart - Corazón Rebelde)
Opció 2: "Almost There" (The Princess and the Frog)

EFECTES ESPECIALS
Avatar
Opció 2: District 9

SO
Avatar
Opció 2: The Hurt Locker

MUNTATGE DE SO
The Hurt Locker (En Tierra Hostil)
Opció 2: Avatar

PEL·LÍCULA DE PARLA NO ANGLESA
Das weisse Band (La Cinta Blanca) - Alemanya
Opció 2: Un Prophete (França)

DOCUMENTAL
The Cove

CURT DOCUMENTAL
China’s Unnatural Disaster: The Tears of Sichuan Province


CURT DE FICCIÓ
Kavi

CURT D'ANIMACIÓ
A Matter of Loaf and Death

dijous, 21 de gener de 2010

Diu que tornen els Oscar...

Comença el compte enrere pels Oscar, i un cop més, hi haurà batusses. Ja són unes quantes les pel·lícules que sonen com a premiables en una o altra categoria, i un any més, s'obren les apostes.
Les regla número u a l'hora de fer una tria encarada a guanyar porres o apostes, ha de ser oblidar-se del gust personal. I això és el que faré a continuació. Detallaré el que jo CREC que són les pel·lícules que tindran candidatura, no les que jo VOLDRIA que la tinguessin.
Com a novetat, l'apartat de Millor Pel·lícula tindrà 10 aspirants a l'Oscar, i no 5, com venia sent habitual.
Res més. A veure quantes en cauen, aquest any.


MILLOR PEL·LÍCULA
Precious
Avatar
The Hurt Locker (En tierra hostil)
Inglorious Basterds (Malditos bastardos)
Up in the Air
Invictus
An Education
A Serious Man
Nine
Up

Entre aquestes 10, s'hi poden colar les sorprenents (500) Days of Summer o The Hangover (Resacón en Las Vegas). Per desgràcia, em sorprendria que s'hi colés The Lovely Bones.


MILLOR DIRECCIÓ
James Cameron (Avatar)
Kathryn Bigelow (The Hurt Locker - En tierra hostil)
Jason Reitman (Up in the Air)
Quentin Tarantino (Inglorious Basterds - Malditos bastardos)
Lee Daniels (Precious)

Aquest any no crec que hi incloguin ni en Clint Eastwood (Invictus), ni els germans Coen (A Serious Man), ni en Rob Marshall (Nine), ni en Peter Jackson (The Lovely Bones). Però bé, queden com a opcions.


MILLOR ACTOR
George Clooney (Up in the Air)
Jeff Bridges (Crazy Heart)
Colin Firth (A Single Man)
Jeremy Renner (The Hurt Locker - En tierra hostil)
Morgan Freeman (Invictus)

No crec que aquesta tria canviï massa. No aposto pels grans Daniel Day-Lewis (Nine) i Robert Downey Jr. (Sherlock Holmes), ni per Viggo Mortensen (The Road), però no em sorprendrien. Atenció a Peter Sarsgaard (An Education), Matt Damon (The Informant!) i Ben Foster (The Messenger).


MILLOR ACTRIU
Meryl Streep (Julie & Julia)
Carey Mulligan (An Education)
Gobourey Sidibe (Precious)
Sandra Bullock (The Blind Side)
Helen Mirren (The Last Station)

Posem-hi com a opcions l'Emily Blunt (The Young victoria) i, TOTHOM DEMPEUS, la Marion Cotillard (Nine). Segons jo, el paper que fa la Cotillard és secundari, no principal, però als Globus d'Or la van nominar com a millor actriu principal. Fail.


MILLOR ACTOR SECUNDARI
Christoph Waltz (Inglorious Basterds - Malditos bastardos)
Christopher Plummer (The Last Station)
Stanley Tucci (The Lovely Bones)
Alfred Molina (An Education)
Woody Harrelson (The Messenger)

Les sorpreses en aquesta llista podrien ser en Christian McKay (Me & Orson Welles) o l'Alec Baldwin (It's Complicated - No es tan fácil). Menys sorpresa seria en Matt Damon (Invictus) o l'Anthony Mackie (The Hurt Locker - En tierra hostil). O en Peter Sarsgaard si és que no el consideren principal.


MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA
Mo’Nique (Precious)
Anna Kendrick (Up in the Air)
Samantha Morton (The Messenger)
Vera Farmiga (Up in the Air)
Penélope Cruz (Nine)

La Mo'nique, només veient-la, ja saps que serà candidata. Sempre hi ha una secundària d'aquest estil. Espero i desitjo que en el lloc de la Penélope, triïn la Marion Cotillard, que fa un paper molt més interessant i ben treballat. Hi haurà bufetades per entrar en aquesta categoria, ja que no descartaria la Julianne Moore (A Single Man), ni les noies de Inglorious Basterds (Malditos bastardos), la Mélanie Laurent i la Diane Kruger.


MILLOR GUIÓ ORIGINAL
The Hurt Locker
(500) Days of Summer
Inglourious Basterds
A Serious Man
Up

Aquí me la jugo, de moment. Tot i que Avatar serà la gran favorita a la millor pel·lícula, l'Acadèmia pot cometre una de les seves grans incongruències si no la nomina a millor guió. No dic que hagi d'estar nominada, dic que seria una incongruència si és que "és tan bona". Jo no la posaria, però bé... Atenció a la pel·li d'en Haneke, The White Ribbon (La cinta blanca) i a The Hangover (Resacón en Las Vegas).


MILLOR GUIÓ ADAPTAT
Up in the Air
An Education
Precious
District 9
Invictus

Complicat. Podríem canviar Disctrict 9 o Invictus per In the Loop, per exemple. Inclús per la pel·lícula d'animació The Fantastic Mr. Fox.


MILLOR PEL·LÍCULA D'ANIMACIÓ
Up
Fantastic Mr Fox
Coraline

Si les nominades són 5, afegiu-hi The Princess & The Frog i Cloudy with a Chance of Meatballs (Lluvia de albóndigas)


MILLOR DOCUMENTAL
The Cove
Food Inc.
Every Little Step
Under Your Skin
Facing Ali

Em guardo els asos de The Beaches of Agnes i de Burma VJ per Every Little Step i Under Your Skin.


MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA
Nine
Inglorious Basterds (Malditos bastardos)
Avatar
Where the Wild Things Are (Donde viven los monstruos)
Bright Star

I si entren The Young Victoria, Sherlock Holmes o Harry Potter? Potser per Avatar, Where the Wild Things Are o Bright Star.


MILLOR FOTOGRAFIA
Nine
Avatar
Inglorious Basterds (Malditos bastardos)
The White Ribbon (La cinta blanca)
The Hurth Locker (En tierra hostil)

Bright Star potser li treu el lloc a The White Ribbon (La cinta blanca).


MILLOR PEL·LÍCULA DE PARLA NO ANGLESA
The White Ribbon - La cinta blanca (Àustria)
Un Prophète (França)
La teta y la luna (Perú)
Ajami (Israel)
Samson & Delilah (Australia)


MILLOR VESTUARI
Nine
Inglorious Basterds
Bright Star
The Young Victoria
Sherlock Holmes


MILLOR MUNTATGE
Star Trek
The Hurt Locker
Avatar
Up in the Air
Inglorious Basterds

Espero que prefereixin el muntatge creatiu que el tècnic (em fa gràcia això de considerar el muntatge un aspecte més tècnic que creatiu), i si és així, que a la llista hi hagi Nine abans que Star Trek. O Precious. O District 9. O Invictus.


MILLOR MAQUILLATGE
Star Trek
District 9
The Imaginarium of Dr. Parnassus

No sé si seran 3 o 5, les candidates. Si són 5, afegiu-hi Watchmen i The Road.


MILLOR BSO
Michael Giaccino (Up)
James Horner (Avatar)
Marvin Hamlisch (The Informant)
Sergei Yevtushenko (The Last Station)
Hans Zimmer (Sherlock Holmes)

Potser entra Alexandre Desplat (Coco avant Chanel) en el lloc d'en Sergei Yevtushenko (The Last Station). I potser Randy Newman...


MILLOR CANÇÓ ORIGINAL
The Weary Kind (Crazy Heart)
Cinema Italiano (Nine)
Take it all (Nine)
Down in New Orleans (The Princess & The Frog)
(I Want To) Come Home (Everybody’s Fine)


Tothom sap que Cinema Italiano (Nine) em té el cor robat i que quan sona puja a ballar-la a la barra del bar, i que a més, hauria de guanyar per ser el millor tema i la cançó que està més ben integrada a la trama de la pel·lícula, però el country de Crazy Heart és més oscaritzable. Què hi farem? D'aquesta llista, podríem canviar Take it all (Nine) i posar-hi I See You (Avatar).


MILLOR SO
Avatar
The Hurt Locker (En tierra hostil)
Star Trek
Up
Transformers

Nine, District 9, Sherlock Holmes i Where the Wild Things Are (Donde viven los monstruos) podrien colar-s'hi.


MILLOR EDICIÓ DE SO
Avatar
The Hurt Locker (En tierra hostil)
Up
Transformers
Star Trek

2012, District 9, Inglorious Basterds... potser.


MILLORS EFECTES VISUALS
Avatar
Star Trek
District 9

Si fossin 5, poseu-hi 2012, Transformers, Terminator: Salvation o Where the Wild Things Are (Donde viven los monstruos)

dissabte, 28 de febrer de 2009

Diu que l'Henry ja l'ha liat...

I no precisament per la banda esquerra del Camp Nou. Les seves paraules han irritat la banda dreta de la societat mesetaica, sempre predisposada a malinterpretar el que es diu per aquesta "región de España" que en diuen Catalunya.

Al davanter francès del Barça se li va ocórrer dir, en una entrevista, que quan va arribar al Barça, procedent d'Anglaterra, s'esperava topar-se amb la cultura espanyola, i que, en canvi, es va trobar amb una cultura i un tipus de gent diferent al que s'imaginava. Per dir això, va fer servir aquella frase tan emprada que resa així: "Catalunya no és Espanya".

Senyors periodistes i senyors "periodistes" de Marca i As:

No, Thierry Henry no es referia a fronteres, estats, nacions o aspiracions polítiques; es referia a que són cultures diferents. O també negareu aquesta realitat?

Aquests diaris han fet servir aquestes paraules amb la finalitat clara d'encendre el foc i crear més mal ambient. Han presentat la notícia amb el titular Henry: "Cataluña no es España", i al cos de la notícia no hi han ampliat res més. Evidentment, els comentaris que hi han afegit els lectors, són dignes de museu, de l'estil de:

"Que vergüenza... Lo querais o no, sois ESPAÑOLES, a mi me daria vergûenza repudiar a tu propio pais... yo os cogia y os ponia una barrera y ala, ya verias como volveriais corriendo... y ni liga, ni copa del rey, ni seleccion ni leches! A mi me daria VERGÜENZA ser catalana (que gracias a Dios no lo soy) y escuchar a esta gentuza."

I com aquest comentari, n'hi havia més de 1000 al diari Marca. La incapacitat de molts per admetre certes diferències culturals és alarmant, i això diu molt de com es pensa.

La majoria de comentaris van en aquesta línia, i molts demanen que no es barregi política i esport. L'Henry no ho ha fet, no cal repetir-ho. I ells? No ho estan fent constantment?

dissabte, 21 de febrer de 2009

Diu que ja són aquí, com cada any...

Sí, els Oscar, que s'entreguen demà. Doncs va, com sempre, aquí va:

MILLOR PEL·LÍCULA
Guanyarà: Slumdog Millionaire
Hauria de guanyar: The Curious Case of Benjamin Button

DIRECTOR
Guanyarà: Danny Boyle (Slumdog Millionaire)
Hauria de guanyar: David Fincher (The Curious Case of Benjamin Button)

ACTOR
Guanyarà: Mickey Rourke (The Wrestler)
Hauria de guanyar: Frank Langella (Frost/Nixon)

ACTRIU
Guanyarà: Kate Winslet (The Reader)
Hauria de guanyar: Kate Winslet (The Reader)

ACTOR SECUNDARI
Guanyarà: Heath Ledger (The Dark Night)
Hauria de guanyar: Heath Ledger (The Dark Night)

ACTRIU SECUNDÀRIA
Guanyarà: Amy Adams (Doubt)
Hauria de guanyar: Penélope Cruz (Vicky Cristina Barcelona)

GUIÓ ADAPTAT
Guanyarà: Slumdog Millionaire
Hauria de guanyar: The Reader / The Curious Case of Benjamin Button / Slumdog Millionaire / Frost-Nixon (Sí, tots 4!)

GUIÓ ORIGINAL
Guanyarà: In Bruges
Hauria de guanyar: In Bruges / Milk

FOTOGRAFIA
Guanyarà: Slumdog Millionaire
Hauria de guanyar: The Curious Case of Benjamin Button

MUNTATGE
Guanyarà: Milk
Hauria de guanyar: Milk / Slumdog Millionaire

MILLOR PEL·LÍCULA D’ANIMACIÓ
Guanyarà: Wall-E
Hauria de guanyar: Wall-E

PEL·LÍCULA ESTRANGERA
Guanyarà: Departures
Hauria de guanyar: Waltz with Bashir

DIRECCIÓ ARTÍSTICA
Guanyarà: The Curious Case of Benjamin Button
Hauria de guanyar: The Curious Case of Benjamin Button

BANDA SONORA
Guanyarà: Slumdog Millionaire
Hauria de guanyar: Slumdog Millionaire

CANÇÓ
Guanyarà: Jai Ho (Slumdog Millionaire)
Hauria de guanyar: Jai Ho (Slumdog Millionaire)

MAQUILLATGE
Guanyarà: The Curious Case of Benjamin Button
Hauria de guanyar: The Curious Case of Benjamin Button

EFECTES VISUALS
Guanyarà: Iron Man
Hauria de guanyar: The Curious Case of Benjamin Button

VESTUARI
Guanyarà: The Curious Case of Benjamin Button
Hauria de guanyar: Revolutionary Road

DOCUMENTAL
Guanyarà: Man on Wire
Hauria de guanyar: Encounters at the End of the World

dimarts, 17 de febrer de 2009

Diu que és difícil de creure...

Què voleu que us digui, se'm fa complicat imaginar la situació en la qual dos submarins (submarinus, al meu poble) xoquen.
Com a mínim sembla ser que els últims equipaments tecnològics per no ser detectats, funcionen.

"El saben aquél que diu que van dos submarinus, un inglés y un francés..."



La notícia, aquí.

dimecres, 4 de febrer de 2009

Diu que tot acaba on es mereix...

Recordeu la inefable botiga de reparacions domèstiques?

Doncs ha tancat. Negoci acabat. Passi-ho bé. Titut.

dilluns, 2 de febrer de 2009

Diu que ara demanen una TV3 més plural...

He llegit que el PP i el PSC pressionen perquè "El Temps" de TV3 doni també informació sobre si ha de ploure, nevar, fer sol o caure granotes a "la resta de l'Estat".

Per mi, com si hi volen afegir quin temps farà a Ucraïna o a Nova Zelanda (no fos cas que se'ns mullessin la senyora Timoshenko o la Galadriel), però sincerament, quina necessitat té el PP de demanar que a TV3 diguin quin temps farà a les espanyes SI NO PERMETEN NI QUE AQUESTA EMETI AL PAÍS VALENCIÀ?
Ah, potser és pel nostre bé, perquè deu ser bàsic, vivint a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona o Santa Llogaia d'Àlguema, saber quin temps fa a Almendralejo. Perquè no crec que sigui per tocar els pebrots i seguir intentant aigualir tot el que soni a "diferent", oi? I és que no deu ser lògic que la televisió catalana informi sobre el temps a Catalunya, mira que en som, d'excloents i insolidaris, eh!

I el PSC? Seguirà baixant-se els pantalons?

PP, PSC i sucedanis: si us plau, dediqueu-vos a fer política o oposició de veritat (el que us toqui), i deixeu-vos estar de tonteries. I sobretot, deixeu-nos estar.

I sí, he escrit "País Valencià", què passa? Em tancareu el blog? Fart, de veritat. Molt fart.

dissabte, 24 de gener de 2009

Diu que és còmic...

De vegades, innocent que sóc, he pensat que no poden arribar a cotes més altes de patetisme; però em segueixen sorprenent.

I és que els de la meseta ja no saben què fer...

dijous, 22 de gener de 2009

Diu que jo també atorgo el meu premi...

Com que és època de premis, em plau comunicar que segons les votacions efectuades en aquest blog durant tot un any, responent a la pregunta de "Quin actor us agrada més?", la majoria (un 42% dels votants) s'ha decantat per....

CHUCK NORRIS

Moltes felicitats, Chuck. Pots passar per casa a recollir el premi quan vulguis. No cal que truquis. Fots la porta a terra d'una patada, i entres.

Darrere del gran mestre de la interpretació, han quedat, per aquest ordre:

KEVIN COSTNER
IMANOL ARIAS
VICTOR MATURE
RICHARD GERE
WESLEY SNIPES

Diu que ja tenim nominacions als Razzies...

Quan està a punt de saber-se quines seran les pel·lícules que lluitaran per endur-se els Òscars a casa, a casa del productor, vull dir, s'han fet públiques les pel·lícules que opten als Razzies; és a dir, els premis a les pitjors pel·lícules, actors i directors de l'any.

És molt relatiu, perquè de pel·lícules dolentes n'hi ha moltes que per sort no hem vist ni veurem mai, però té la seva gràcia que, com a punt irònic, aquests premis es donin a pel·lícules de gran tirada comercial i personatges de renom.

Per començar, com a pitjors pel·lícules han quedat nominades El incidente, de Shyamalan, Disaster Movie, Casi 300, El gurú del buen rollo, The Hottie & The Nottie i In the Name of the King: A Dungeon Siege Tale. Res a dir. N'hi trobo a faltar alguna, però tot no es pot tenir.
Els directors de les pel·lícules mencionades han estat igualment nominats.

Com a pitjor actor, s'ha fet un dels actes de justícia que més desitjava: nominar Al Pacino pel seu horrible, menyspreable i desastrós paper a Asesinato justo. Pel·lícula nefasta, igualment. A més d'ell, els hi ha tocat a Mike Myers, Eddie Murphy, Mark Wahlberg i el còmic Larry the Cable Guy.

En l'apartat femení, les escollides són Jessica Alba, Cameron Diaz, Paris Hilton, Kate Hudson i el repartiment sencer de The Women: Jada Pinkett-Smith, Debra Messing, Annette Bening, Eva Mendes i Meg Ryan.

M'agrada que es donin aquests premis. Són una manera de fer públic el que molta gent pensa, i ho fan amb una ironia que és d'agrair. Falta que els homenatjats s'ho prenguin amb més humor, i agafin com a exemple la Halle Berry, que fa uns anys es va presentar a recollir el premi a la pitjor actriu per Catwoman.

dimarts, 20 de gener de 2009

Diu que és més que un president...

Barack Obama ja és el nou president dels Estats Units, i com a tal, el món sencer s'ha de veure implicat en el que promet ser una nova manera d'enfocar les coses i d'atendre i resoldre conflictes de tota mena.

Em quedo amb la imatge de seny i coherència que emana del seu discurs i de la seva posada en escena. El que passarà, no ho sé, però la primera impressió ja l'ha superat. Del seu predecessor no n'emanava pas seny ni coherència, precisament, i no ens vam equivocar. Espero de veritat que aquest bon home compleixi totes les expectatives que s'han dipositat en ell, que són moltes.

Per altra banda, el gran joc del Barça ha arribat fins als Estats Units, i meravellat pel joc dels Messi, Xavi, Iniesta, Alves, en definitiva, pels Guardiola's Boys, Obama ha optat per omplir el fons que tot el món ha vist durant el seu discurs amb els colors del nostre club. Llàstima que no hagi acabat amb un: "Yes, we can (win the League and the Champions)! This year, yes!"



dilluns, 19 de gener de 2009

Diu que ara sí que queda poc...

Deixant de banda gustos personals, crec que la cosa anirà així quan es diguin les nominacions...

And my predictions are... (my predictions, not the ones I like the most!)

BEST FILM: (MILLOR PEL·LÍCULA)
THE CURIOUS CASE OF BENJAMIN BUTTON
THE DARK KNIGHT
FROST / NIXON
MILK
SLUMDOG MILLIONAIRE

Who knows...: THE CHANGELING, THE WRESTLER, REVOLUTIONARY ROAD, WALL-E, THE READER, DOUBT


BEST DIRECTOR: (MILLOR DIRECTOR)
DANNY BOYLE (SLUMDOG MILLIONAIRE)
DAVID FINCHER (THE CURIOUS CASE OF BENJAMIN BUTTON)
RON HOWARD (FROST / NIXON)
CHRISTOPHER NOLAN (THE DARK KNIGHT)
GUS VAN SANT (MILK)

Who knows...: CLINT EASTWOOD, SAM MENDES, DARREN ARONOFSKY


BEST ACTOR: (MILLOR ACTOR)
RICHARD JENKINS (THE VISITOR)
FRANK LANGELLA (FROST / NIXON)
SEAN PENN (MILK)
BRAD PITT (THE CURIOUS CASE...)
MICKEY ROURKE (THE WRESTLER)

Who knows...: CLINT EASTWOOD, LEONARDO DI CAPRIO, COLIN FARRELL


BEST ACTRESS: (MILLOR ACTRIU)
ANNE HATHAWAY (RACHEL GETTING MARRIED)
SALLY HAWKINS (HAPPY-GO-LUCKY)
ANGELINA JOLIE (THE CHANGELING)
KATE WINSLET (REVOLUTIONARY ROAD)
MERYL STREEP (DOUBT)

Who knows...: KRISTIN SCOTT-THOMAS, MELISSA LEO, CATE BLANCHETT, KATE BECKINSALE


BEST SUPPORTING ACTOR: (MILLOR ACTOR SECUNDARI)
HEATH LEDGER (THE DARK KNIGHT)
JOSH BROLIN (MILK)
ROBERT DOWNEY JR (TROPIC THUNDER)
PHILIP SEYMOUR HOFFMAN (DOUBT)
JAMES FRANCO (MILK)

Who knows...: DEV PATEL, RALPH FIENNES, JOHN MALKOVICH, MICHAEL SHANNON


BEST SUPPORTING ACTRESS: (MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA)
PENÉLOPE CRUZ (VICKY CRISTINA BARCELONA)
VIOLA DAVIS (DOUBT)
TARAJI P. HENSON (THE CURIOUS CASE...)
KATE WINSLET (THE READER)
MARISA TOMEI (THE WRESTLER)

Who knows...: , AMY ADAMS, HANNAH SCHIGULLA, FRIEDA PINTO, TILDA SWINTON


ORIGINAL SCREENPLAY: (MILLOR GUIÓ ORIGINAL)
MILK
RACHEL GETTING MARRIED
VICKY CRISTINA BARCELONA
THE VISITOR
WALL-E

Who knows...: CHANGELING, THE WRESTLER, BURN AFTER READING, GRAN TORINO


ADAPTED SCREENPLAY: (MILLOR GUIÓ ADAPTAT)
THE CURIOUS BENJAMIN BUTTON
DOUBT
FROST / NIXON
THE READER
SLUMDOG MILLIONAIRE

Who knows...: THE DARK KNIGHT, REVOLUTIONARY ROAD, IRON MAN


BEST EDITING: (MILLOR MUNTATGE)
THE CURIOUS CASE OF BENJAMIN BUTTON
THE DARK NIGHT
FROST / NIXON
MILK
SLUMDOG MILLIONAIRE

Who knows...: REVOLUTIONARY ROAD, AUSTRALIA, WALL-E


BEST CINEMATOGRAPHY: (MILLOR FOTOGRAFIA)
THE CURIOUS CASE OF BENJAMIN BUTTON
THE DARK KNIGHT
THE READER
REVOLUTIONARY ROAD
SLUMDOG MILLIONAIRE

Who knows...: DEFIANCE, AUSTRALIA, THE FALL, MILK


BEST SCORE: (MILLOR MÚSICA ORIGINAL)
THE CURIOUS CASE OF BENJAMIN BUTTON
MILK
DEFIANCE
SLUMDOG MILLIONAIRE
WALL-E

Who knows...: INDIANA JONES, THE DARK KNIGHT, FROST / NIXON


BEST ART DIRECTION: (MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA)
CHANGELING
THE CURIOUS CASE OF BENJAMIN BUTTON
THE DARK KNIGHT
MILK
REVOLUTIONARY ROAD

Who knows...: AUSTRALIA, SLUMDOG MILLIONAIRE, THE READER

dilluns, 29 de desembre de 2008

Diu que tot avança...

Us recomano, si en teniu l'oportunitat, llegir "La contra" d'avui de La Vanguardia.

L'entrevistat en qüestió és un tal Kevin Warwick, un enginyer biomèdic que després d'implantar-se xips al braç i electrodes al cervell, ha aconseguit que el seu pensament controlés una mà robòtica a més de 5.000 kms de distància a través d'internet.
Qüestionat sobre la possibilitat de tenir robots treballant al nostre lloc mentre els controlem des de la platja, per exemple, l'inefable enginyer ha respost que no només això serà possible, sinó que ho farem mentre un altre amic robot ens posa crema.

Conclusió 1:
Digueu-me tiquismiquis, però prefereixo que em posi crema una mà més tova.

Conclusió 2:
Us imagineu estar connectats mentalment a internet? No puc arribar a concebre escoltar constantment el missatge d'error de Windows sempre que es pengi. Passo.

diumenge, 28 de desembre de 2008

Diu que seguim igual...

Diumenge, 28 de desembre del 2008. Camp Nou. 19 hores.

Sona l'himne de Colòmbia, bon himne, per cert, i els jugadors del combinat nacional colombià el canten com si els hi anés la vida. A continuació, sona "Els segadors", i en Piqué canta. La resta, miren els núvols. És habitual. I trist, també.

dissabte, 27 de desembre de 2008

Diu que s'acaba l'any i vénen els Oscar...

Per ser fidel al que vinc fent des de fa anys, faré un seguiment dels premis més importants del cinema i que més mosquejos em fan agafar. Cada any igual, sí. Però no em puc resistir a fer-hi porres i intentar endevinar què passarà.

Gràcies a la meva feina ja he pogut veure, senceres o a trossos, algunes pel·lícules que fan molta pudor a Oscar; pel·lícules que encara no han arribat aquí en alguns casos, en d'altres sí, però pel·lícules que si s'han estrenat a finals d'any i passen de les dues hores és per una senzilla raó: optar a l'Oscar. És per això que començo a fer-hi voltes, i ja n'hi ha algunes de clares que lluitaran per alguna o altra categoria. Deixant de banda les meves preferències personals, som-hi.


MILLOR PEL·LÍCULA

Hi haurà molt on triar. De moment, entre les més probables, hi ha aquestes:

- The Curious Case of Benjamin Button. Gran director (David Fincher), actors amb tirada (Brad Pitt i Cate Blanchett), bones crítiques i presència a d'altres premis. Ah, i és llarga (152 minuts); condició que sembla sine qua non aquest any.

- The Dark Knight (El caballero oscuro). Ha fet bona caixa i li donaria un toc de comercialitat als premis. A més, el director (Christopher Nolan) té molt bona premsa i ha creat un personatge espectacular: el d'en Joker. I sí, també és llarga (152 minuts).

- Frost / Nixon. Aquesta pot ser una de les favorites. Director horrorós però respectat per l'acadèmia (Ron Howard), fantàstic Frank Langella fent de Nixon, bones crítiques, tema històric, real i proper, i evidentment passa de les dues hores (122 minuts).

- Milk (Mi nombre es Harvey Milk). Un altre tema biogràfic, encapçalat per l'enfant terrible Sean Penn, dirigit per Gus Van Sant i amb bona acollida comercial. Una combinació que li pot donar alguna nominació, tot i que, de moment, dubto que l'Oscar. 128 minuts.

- Revolutionari Road. El nom de Sam Mendes no crec que falti a la llista de nominats. A més, comptar amb una parella supervivent del Titanic (Di Caprio i Winslet) li dóna opcions. És d'època, romàntica, ha agradat i dura dues hores.

- Slumdog Millionaire. Danny Boyle pot treure cap a les nominacions amb aquesta pel·lícula que donaria el toc exòtic que tan agrada als americans. Ha agradat bastant. 120 minuts.

- Wall-e. Li donaria el toc animat. No s'ha de descartar tant per temàtica com per ser un intent de rejovenir els premis.

- The Wrestler. Biopic que ha agradat i està dirigit per un director reputat (Darren Aronofsky) i que recupera una vella glòria (Mickey Rourke). Com els agrada això!

- Changeling. Ha agradat i és de Clint Eastwood. Què més fa falta? Ah, sí, és llarga (141 minuts).

- Gran Torino. Segona de l'Eastwood aquest any. Un Eastwood de la vella escola: no la descarto.

Suposo que pel·lícules com Australia (Baz Luhrman) i Valkiria (Bryan Singer) s'estimbaran, però no es poden descartar mai, aquest tipus de sorpreses. I si no m'equivoco, no ha arribat a temps d'estrenar-se Defiance (Edward Zwick), una pel·lícula que tenia tots els números per treure'n alguna cosa: ambientada a la II Guerra Mundial, jueus, nazis, russos, Daniel Craig, Jamie Bell...


MILLOR DIRECTOR

Els cinc noms sortiran, de ben segur, d'aquesta llista:

David Fincher (The Curious Case of Benjamin Button), Danny Boyle (Slumdog Millionaire), Christopher Nolan (El caballero oscuro), Gus Van Sant (Milk), Darren Aronofsky (The Wrestler), Ron Howard (Milk), Sam Mendes (Revolutionary Road), Joanthan Demme (La boda de Rachel, tot sigui per intentar fer-se els cool) i Steven Soderberg (Che).


MILLOR ACTOR

Hi ha moltes opcions, però es decantarà, segurament, per aquí:

Frank Langella (Milk), Leonardo Di Caprio (Revolutionary Road), Mickey Rourke (The Wrestler), Sean Penn (Milk), Benicio del Toro (Che), Brad Pitt (The Curious Case of Benjamin Button), Dustin Hoffman (Last Chance Harvey), Ralph Fiennes (The Reader) i Richard Jenkins (The Visitor).


MILLOR ACTRIU

De moment és complicat, però ja hi ha uns noms que sobresurten:

Kate Winslet (Revolutionary Road), Anne Hathaway (La boda de Rachel), Angelina Jolie (Changeling), Sally Hawkins (Happy, un cuento sobre la felicidad), Meryl Streep (Doubt), Nicole Kidman (Australia), Cate Blanchett (The Curious Case of Benjamin Button), Emma Thompson (Last Chance Harvey), Melissa Leo (Frozen River), Kristin Scott Thomas (I've Loved You So Long), Drew Barrymore (Grey Gardens).


De la resta de nominacions ja en parlarem. De moment, pels secundaris, voto per en Heath Ledger (El caballero oscuro) i la Taraji P. Henson (The Curious Case of Benjamin Button). La Penélope hi serà, això sí.

dissabte, 20 de desembre de 2008

Diu que és important...

El món desenvolupat està en crisi, diuen. De moment, per sort, no m'afecta. En el que em gasto més diners, no hi he notat diferència: la gasolina està més barata, i visc de lloguer.

El millor, però és que sembla ser que l'única empresa del món que no ha entrat en crisi és on treballo. Hi ha més feina que mai, treballem nits i diumenges per poder arribar a entregar la feina que se'ns acumula. És un estrés constant. Però ens sentim recompensats: pagues extra, dies de festa per compensar, més diners en nòmina per treballar nocturns i festius, bonus en nòmina segons la facturació, dinars d'empresa amb bon ambient, divertits i molt familiars, lot de Nadal extremadament complert, encara més sorpreses amb forma de recompensa econòmica interessant i inesperada... Però amb el que més es demostra que aquesta empresa no està en crisi és en el fet que, a més, et cridin i et diguin que estan molt satisfets per l'esforç i la feina feta, i que es valora molt la teva presència i implicació. En això sí que no hi ha crisi.

dimarts, 11 de novembre de 2008

Diu que volen que sàpigues si ets estúpida....

Al facebook, oh gran facebook, hi surten constantment anuncis d'aplicacions molt diverses. M'hi acabo de trobar aquesta:



És, si més no, curiosa tant en l'enunciat com en el contingut.

dimarts, 4 de novembre de 2008

Diu que ja "tenim" president...

Ara sí. Ja està. Ja s'ha acabat la campanya electoral més llarga (enriu-te'n de les del Barça). He de reconèixer, que tot i les enquestes, jo no acabava de tenir clar que acabés passant. Però sí, Obama ha guanyat, i el món ja veu els EEUU d'una manera diferent.

Per la majoria d'europeus, que som molt cools i guais, la victòria d'Obama és molt més que la victòria del partit Demòcrata; representa un gran pas endavant. Que un negre arribi a la Casa Blanca és més simbòlic que res. De l'esclavitud, al poder. I felicito als americans per haver fet aquest pas. Aquí, que som tan guais, no ho acabo de veure possible, encara. Tenim un president cordobès, sí, però té la mateixa pell que nosaltres.

Desconec si Obama serà un bon president pels EEUU, i de retruc, pel món en general. A nosaltres no ens mana directament, però el seu paper és molt important. El president dels EEUU pot fer que el món sigui un lloc més amable, és així, acceptem-ho. I de la mateixa manera que un negre no és pitjor que els altres per ser negre, tampoc és millor. Per això, li haurem de donar temps, veure cap a on porta el seu país i cap a on el seguim tots plegats. Perquè només el temps dirà si Obama és un president vàlid, tot i que de ben segur que la imatge dels EEUU millorarà, i les relacions internacionals, sobretot amb el Middle East, faran un pas cap a la calma. I d'això, tots ens en beneficiarem. Hi haurà més diàleg i (espero que) menys bombes, els americans cauran millor, les borses pujaran a curt termini (ja veurem què passa a mitjà termini). i al principi tot anirà com una seda. I és que només veient la cara d'esperança de la gent concentrada a Times Square aquesta nit, hom se n'adona de que potser tot canvia una mica. L'únic que desitjo és que tot això segueixi un cop hagi passat la novetat i la bona voluntat de tots els que s'estrenen en càrrecs importants.

Només em pregunto una cosa en relació a tota la gent que sempre ha parlat, sovint malament, "dels americans", així, en general: Si fins ara els americans eren dolents, ara són bons?

divendres, 17 d’octubre de 2008

Diu que en Gasol hi diu la seva...

Sembla ser que el bo d'en Pau Gasol dóna lliçons d'història als americans. Un diari esportiu de Madrid, que comença per M i acaba per ARCA, en publica la notícia. Diu que quan els nordamericans li qüestionen (amb extranyesa, diuen) que perquè hi ha parts d'Espanya que no frueixen amb les victòries de la selecció espanyola, ell respon perles així:

"Es un tema muy sensible que viene de la Guerra Civil y de los problemas de aquel tiempo, pero la situación ha mejorado. Yo me considero catalán, pero también español."

I també...

"Si no se conoce lo que ocurrió es difícil que la gente comprenda en qué ha derivado todo aquello 30 años después."

De la Guerra Civil? D'aquí ve tot el tema? Que recent, no? I suposo que això dels 30 anys ho deu dir per la mort de Franco, perquè no sabia que la Guerra Civil hagués acabat el 1978.

El tio és molt bon jugador de bàsquet, però... ha entès alguna cosa?

De veritat, que tothom pensi com vulgui, però que pensi.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Diu que hi passen coses inversemblants...

Al petit parc/plaça/zona comunitària/lloc per fer-hi botellon al que hi dóna el meu balcó, hi solen passar coses estranyes.

M'hi vaig trobar un mort després de dormir-hi la primera nit, assisteixo a discusions de parelles a altes hores de la matinada, suporto gossos que hi borden també a altes hores de la matinada (potser, per la manera com alguns discuteixen, el que fan és dialogar amb els gossos, no ho sé), m'instrueixo amb grans dissertacions de rodamons borratxos...

Però és que és normal. Com pot no ser un lloc curiós si hi ha això?



Heu vist que hi ha un dispensador de bosses (per cert, completament inútil) pels excrements dels gossos, oi? Veieu que al fons de la foto hi ha una senyal? Endevineu què hi ha? No? Doncs aquí hi teniu una fotografia de més a prop.



Jo diria que significa que hi estan prohibits els gossos. O potser només els gossos horteres?

Diu que és un clàssic...

Es fa molta conya sobre els avis i les obres. Que si porten fins i tot una navalla per tallar la tela que de vegades amaga les obres, que si haurien de donar consell als obrers, que si filosofen sobre el pas de la vida mentre contemplen l'evolució del seu barri, que si això, que si allò.
L'única veritat és que sí, que cada obra té el seu avi.

dissabte, 27 de setembre de 2008

Diu que ha mort en Paul Newman...

Feia setmanes que sabíem que no li quedava massa temps de vida, i ha estat aquest dissabte quan l'actor nordamericà ha acabat passant a "millor" (?) vida.

M'agradaria deixar aquestes línies en record d'un dels actors que millor va saber compaginar això de ser un sex symbol i ser un actor de primera línia. Sovint és difícil, sobretot ara, que aquesta mena de gent no acabin convertint-se en una caricatura d'ells mateixos. En Paul Newman va aconseguir ser reconegut per la seva valua professional, a més de pel seu atractiu. I això és digne d'admiració.

Un record, doncs, per un home interessant que, a més, sense fer massa rebombori, va mantenir la seva privada com a tal, i va estar compromès amb mil i una causes, com per exemple una fundació per lluitar contra la droga, la creació d'una marca de productes alimentaris els beneficis de la qual anaven destinats a causes benèfiques, campaments d'estiu per nens amb malalties greus, i un gran número d'accions per protegir el medi ambient. Un gran actor. Un tio com cal. DEP.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Diu que ahir era dia de taxis...

Amb les festes de la Mercè humitejades insistentment per una pluja que no feia que els empleats de torn deixessin de regar els carrers (!), sortint de la feina vaig anar cap a la plaça Catalunya, sense paraigües, evidentment. Vaig decidir agafar un taxi. Després de la salutació pertinent, i de donar-li la informació sobre la meva destinació, la conversa va anar així:

- Pue é jodía, la yuvia, eh.
- Sí, sí...
- Y ehtos que vang en moto, qué putada, tío.
- Sí, ya ves.
- Yo tenía una moto, ¿sabes?
- ¡Anda!
- Sí, una pequeñita, de 750. Jejeje. (Quedi clar que això no és "pequeñita", és una màquina brutal.)
- Sí, pequeñita, je.
- Corría y tó, ¿sabes tío? Corrí yo ahí una vé en Monmeló, en lah 24 horas. Y una vé ganamo, tío. Y yo corría el último. Yovía y tó. Pero yo ahí, aguantando. Qué bueno, tío. Estuvimo ahí corriendo tó el rato, tirando de puta madre, ¿sabes?, y yo, esperando, que me tocaba el último, y me subí ahí, ¡pam! le metí caña ahí con la yuvia y tó, y sabes ahí la curva esa, la última antes de la recta final tío, ¿sabes?
- Ahà. (Quina corva?)
- Pues yo ahí iba por detrás del que iba antes que yo (què dius ara!) y ahí en la curva sabes la que te digo, ¿no?
- ...
- Yo ahí, (onomatopeia de moto) y hice como si lo quería adelantá por el esterior, por fuera sabes, y el tío se abrió pa no dejamme pasá, y yo (onomatopeia de moto) lo'ngañé y ñiaaaaaaaa, ¡¡¡¡me metí por dentro, tío!!!! Y ahí en la recta esa, (onomatopeia de moto) apretando con la yuvia tío, y ¡pam!, ¡GANEMOS, TÍO, GANEMOS! Y yo tenía 17 años, sabes, y el tío ese 30. Joder, cómo se quedo el nota, ahí flipando, que me quería matá. Ostia qué caña, colega. Y después hemo corrío otrah veces, ¿sabes? Y una vez...
- Mira, aquí me va bien. ¿Qué te debo, tío?

Un cop a la plaça Catalunya, fent costat a La Banda del Yuyu, que participaven a la semifinal del concurs Sona9, de disfrutar com un nen amb la versió que van fer (amb gaites!) del "It's a Long Way to the Top If You Wanna Rock'n'Roll", de compartir unes birres amb ells pel carrer Tallers, com en els vells temps, i de veure una mica de Sisa&Co. (la part que vaig veure, bastant fluixeta), vaig decidir tornar a casa pel bé de la meva esquena i de la meva son. "Un taxi? Va, un taxi."

Salutacions respectives. Indicació de direcció. Advertència per part del taxista de que la nit de la Mercè és més cara, i que la baixada de bandera són 7'10€. "Te lo digo pa que veas que no te estafo, eh." No és que m'estafi ell, és que m'estafa el sindicat del taxi, en general. Però és igual, tinc ganes d'arribar a casa, i li dic que tiri, i per amenitzar el viatge, posa la ràdio. Sona música.

- Escucha, ¿te gusta esto?
- Què és? (És que no tinc ni idea de què és molta de la cosa que es punxa a la ràdio...)
- Osti, ¿no la conoces? Esta es la que se casó con el Alonso.
- Alonso?
- Sí, el de los coches, joder el Alonso.
- Ah! Yo es que no estoy muy puesto en estas cosas.
- Joder. Bueno, pues es la del Alonso. A mí me gusta. ¿Te gusta a tí?
- Es que no he oído mucho... No sé, aunque yo soy más de otros estilos.
- Joder, pues se tiene que ser abierto, tío. ¿Qué te tira ati?
- No sé, yo soy más clásico... Blues, rock'n'Roll, jazz... No sé, muchos estilos.
- Ah... Bueno, no sé tío. También hay gente que canta mu mal, pero que son poetas tío. Como ese, el de la voz ronca... Cómo es...
- Sabina?
- Sí, el Sabina. Es un poeta.
- Sí, tiene buenas letras, sí. Mira yo vengo de ver a Sisa, que tampoco tiene una gran voz, que digamos.
- ¿Sissa? ¿Y ese quién es?
- Un cantautor galáctico. (Pagaria per tornar enrere en el temps i fer una foto a la cara que va fer)
- Ya. Pues eso, el Sabina, el Alejandro Sanz... tampoco tiene mu buena voz, pero es un poeta. Hay muchos, yo qué se, el Barrio también, el Bisbal, aunque a él se lo hacen.
- Ahà.

Mentrestant, comença a sonar el "Killing me softly", de la Roberta Flack.

- ¿Te mola esta?
- Sí, nostamal.
- Joder, ¿qué dice? "Sitin mai laif", ¿qué quiere decir?
- Sitin mai laif? (suposo que volia dir "Singing my life"). Pues "sentándose mi vida" (jur jur).
- Joder, qué letras. ¿Y esto? (Just quan diu "Killing me softly with his song")
- "Matándome suavemente con su canción."
- Buah, tío. ¿Y cómo sabes tanto inglés?
- (Obviant la meva vida personal...) Estudiándolo, hablándolo...
- Joder... Ya ves. Osti, mira, con la moto, tó mojao...
- (Ah! No, més motos no!) DÉJAME AHÍ, EN ESOS PISOS.
- ¡Osti! ¡Los pisos de los ricos! Joder tío, piso nuevo...
- Sí, sí, de los ricos... (???)
- Un placer la charla, eh.
- Igualmente! Apa, déu!

dimarts, 16 de setembre de 2008

Diu que em solidaritzo...

Des d'ara i aquí, tot el meu suport per les dones, que tradicionalment s'han queixat que no troben les claus al bolso. Des de que vaig pujar al carro de la moda dels bolsos masculins (ara en diem masculins, potser d'aquí 30 anys simplement se'n riuran dels que en portàvem), que la meva paciència va en declivi a l'hora de buscar i, santa innocència, intentar trobar les claus.

Diu que ha mort en Richard Wright...

Teclista i fundador de Pink Floyd. Un geni. En trobareu un record més extens al Racó de les impressions i la memòria.

dijous, 11 de setembre de 2008

Diu que avui és 11 de setembre...

...i que molts ajuntaments, entre ells el de Girona, han decidit penjar l'estelada a llocs cèntrics de les respectives ciutats.

Tranquils, que a les dotxe de la nit, com a molt tard, les despenjaran.

Diu que avui també toca un record...

Per la tieta Carmen, que ahir ens va deixar. Tant de bo, siguis on siguis, milloris la qualitat de vida que has tingut aquests darrers anys. Aquí has deixat una família, i el teu record serà present per sempre. DEP.

Diu que avui toca una proposta...

Apreciats Srs. del Carrefour:

     Si us plau, poseu semàfors al vostre supermercat. Portar el carro de la compra pels vostres passadissos és suicida. Gràcies.

dimarts, 9 de setembre de 2008

Diu que acabarem quecs...

Segons un estudi anglès, i que curiosament recull la publicació d'humor El Mundo, el bilingüsime pot provocar tartamudeig. Suposo que per això els anglesos no parlen cap altre idioma, per no tartamudejar.
Vas pel carrer, a Barcelona, i hi ha molta gent que quequeja, és veritat. També és veritat que n'hi ha molts que no ho fan. Endevineu qui?

Pobres nens, a sobre d'aprendre en català, tartamuts.

dissabte, 6 de setembre de 2008

Diu que s'ha publicat un estudi que relaciona el caràcter i la música...

L'estudi, dut a terme per un professor de psicologia d'una universitat d'Edimburg, se centra en relacionar els estils músicals amb el caràcter dels seus incondicionals, i diu el següent:

  • Música clàssica: els seus seguidors són tendres, creatius, se senten a gust i tenen una gran opinió d'ells mateixos.
  • Heavy metal: com els de la clàssica, són tendres, creatius i se senten a gust i, a més, comparteixen amor per la magnificiència, són delicats i els falta confiança en ells mateixos. En gran part, valoren més que ningú la música clàssica.
  • Country: són treballadors.
  • Rap: sociables.
  • Pop: no són creatius.
  • Funk: fluixos.
  • Jazz: creatius, amb gran esperit d'innovació, i tenen una gran autoestima.
  • Dance: extrovertits.
  • Indie: no tenen autoestima i són poc afables.
  • Soul: creatius, oberts, gentils i tenen gran autoestima.

Quan ho comentaven a Catalunya Ràdio, i mencionaven el heavy metal, de fons sonava AC/DC. QUINA MANIA! Que AC/DC no es heavy metal! Si ho fos, què seria Iron Maiden o els primers discs de Metallica, per exemple? Per què sempre que es parla de heavy metal han de sortir grups rockeros com AC/DC o Led Zeppelin?

Doncs bé, si tenim en compte els meus gustos, i fent cas a Catalunya Ràdio agafant AC/DC com a heavy metal (sacrilegi), he de dir que sóc tendre, creatiu, em sento a gust, tinc i no tinc bona opinió de mi mateix (?), però tinc gran autoestima i esperit d'innovació, sóc obert, fluix i gentil, i estimo la magnificiència. Però no sóc sociable, extrovertit ni treballador. Vaja.

I vosaltres?

divendres, 5 de setembre de 2008

Diu que torna en Bassas...

...com a corresponsal de TV3 a Washington. Pas previ a fer-lo cap d'informatius, o director o director general de Televisió de Catalunya, S.A.? Pot ser, però abans, el Govern haurà de canviar de color.
A mi, personalment, m'agradaria que en Bassas arribés a ocupar un d'aquests càrrecs. Potser així TV3 recuperaria una mica de tot el que ha perdut els darrers anys.

Diu que estem saturats...

Sí, a la feina. La setmana que ve em tocarà quedar-me treballant, com a mínim, fins les 12 de la nit.
La culpa, d'en Woody Allen i la "Vicky, Cristina, Barcelona", d'en De Niro i l'Al Pacino de "Righteous Kill" ("Asesinato justo"), de la "Tristana" de Buñuel, d'en Portabella i la interminable "El silenci abans de Bach", de l'Antonio del Real i la seva "La conjura de El Escorial", de...

Help. Això no és vida.

divendres, 29 d’agost de 2008

Diu que he quedat trastornat...

Voltava per un centre comercial en busca d'un televisor, quan he passat per davant de la secció de DVDs. He mirat de reüll, i m'ha cridat l'atenció un DVD, ja que m'ha semblat veure el meu ídol, el mestre dels mestres, l'enorme Humphrey Bogart a la portada. M'he aturat, m'hi he apropat, i he vist que no era en Humphrey; era en Paco Martínez Soria, i la pel·lícula, Abuelo Made in Spain.
És una història absolutament verídica. Difícilment tornaré a ser el mateix.

dilluns, 25 d’agost de 2008

Diu que és una mala celebració...

El post 200 el dedicaré al decés d'un dels grans productors musicals. Ha mort Jerry Wexler, un d'aquells grans "desconeguts" que ha fet més que la majoria per la música. L'home, productor de professió i una de les ànimes de la mítica Atlantic Records dels anys 50, va treballar per músics tan diferents entre sí com Led Zeppelin, Aretha Franklin, Dire Straits, Ray Charles, Bob Dylan, Wilson Picket o Percy Sledge, els quals deuen gran part del seu èxit al gran Wexler.

Va ser l'inventor de l'etiqueta Rhythm&Blues, va ajudar, sense fer grans escarafalls, a l'evolució de la música produïnt temes com Communiqué de Dire Straits, When a man loves a woman de Percy Sledge, Slow train coming, de Bob Dylan o I never loved a man the way I love you, de l'Aretha Franklin.

Diu que ja s'ha acabat, ara sí...

Avui torna la "normalitat". A la feina ja hi serà tothom, i això porta irremeiablement a sentir que les vacances s'han acabat definitivament. L'ambient habitual de feina i rutina torna amenaçant...

dimecres, 20 d’agost de 2008

Diu que ens respecta...

El futbolista Sergio González ha fet unes declaracions espectaculars. El jugador català del Deportivo de la Coruña ha dit, després de preguntar-li com portava el gallec, que "no lo hablo ni lo voy a hablar, porque soy catalán, me siento catalán, y nunca he hablado en catalán. Si ahora hablase gallego, sería una falta de respeto."

Gràcies, Sergio, per respectar-nos. Quin detall.

dilluns, 18 d’agost de 2008

Diu que durant l'agost hi ha titulars històrics...

Obro el diari, i em trobo aquesta notícia:

El passat assetja l'exmiss que va clonar un gos i va violar un mormó
Joyce McKinney va tramar un robatori per pagar una pròtesi per al seu cavall de tres potes


Simplement genial.

Diu que, ciutadans de la blogosfera, ja sóc aquí...


Sí, quin trauma. S'han acabat les vacances i torna la bogeria habitual. Que Déu, Allah, la Mare Terra o John Cleese ens agafi confessats. Holanda ha triomfat, hi hem deixat la nostra empremta, ella ha deixat la seva en nosaltres, i ara això ja és record en forma de fotos, vídeos i memòria.
Amsterdam: bonica, aigua, gent molt alta, tranvies, bicis i vicis.
Holanda en general: bonica, aigua, gent molt alta, molins, tulipes, formatge, esclops, trens puntuals i verd, molt verd.

Me'n torno davant d'un ordinador a posar subtítols i a barallar-me amb clients. Seguim com sempre!

diumenge, 10 d’agost de 2008

Diu que marxo uns dies...

Marxo cap a Amsterdam. Uns dies de desconnexió de tot plegat m'aniran de perles, és el que necessito! Així doncs, bones vacances a aquells que les tingueu, i paciència als que no. Ens llegim a la tornada!

dijous, 7 d’agost de 2008

Diu que és molt divertit...

Sé que molts ja ho feu, però aquells que encara no heu descobert aquest passatemps, si us plau, feu-ho ja!

Entreu al diari Marca, i llegiu els comentaris que la gent fa de les notícies. N'hi ha que em fan plorar de riure, de veritat! La part trista és que es demostra que l'analfabetisme és un problema en aquest país.

UN EXEMPLE

És un dels millors que he vist en molt de temps.

NACIONALISTAS NEONAZIS

Usuario: marques1967 Fecha: 08/08/2008 18:49

Para mí, en lo que están cayendo los nacionalistas catalanes y vascos en numerosos casos en el Neonazismo del siglo XXI. Igual que los nazis marcaban las tiendas de los judíos, los nacionalistas multan a los que pongan sus rótulos en español, masacran a la gente que se siente española sin dejar de ser catalanes o vascos, etc. Lo que hace falta es que haya libertad en esos territorios y que se dejen de pamplinas.



UN ALTRE EXEMPLE

A la notícia que explica que aquesta matinada el Barça ha guanyat 2-6 als New York Red Bulls, hi ha, per exemple, el següent comentari:

wooooooooooooooooow que bien se los da a los de la butifarra metida en la boca, ganar a las pandillas de yankees... luego vendran al Bernabeu y se llevaran 5 y con compasion de no meterles 10. Viva España

Magnífica la ràbia que demostra en un escrit tan concís, és digne de gran escriptor. També demostra que no fa falta fer servir accents per fer-se entendre: economització del llenguatge. Només utilitza tres majúscules, claríssimament per donar importància a les paraules clau de l'escrit: Bernabeu, Viva, España. Per no parlar del "loísmo", una afició típicament castissa, "como tiene que ser". I la llàstima és que no hagi començat el comentari amb el cèlebre "Haber...", que és un clàssic en els comentaris del Marca, i que serveix per introduir el que ha de ser una lliçó de mestre; un "Haber" que se suposa que és una contracció d"A ver...", i que sol anar seguit de "es ke no os enterais de una pvta mi-erda" (perquè no es pot escriure ni "puta" ni "mierda") o "ke os kede klaro catalufos".

Habeure, si us keda klar.

Un afegitó... Aniré enganxant comentaris de l'estil a mida que els vagi llegint. Apa, a riure (o plorar)!

Sobre el "cas Messi":

Usuario:
f.alonso.1º
Fecha:
07/08/2008 10:43

pero tanto cuesta respetar las ilusiones de un jugador?. no ven que eso puede enturbiar las relaciones futuras con los directivos?. aunque bueno, los directivos solo saben ver lo que es bueno para la lengua catalana y para la política del club en cataluÑa. me molesta mucho esa directiva, y soy catalán. VIVA ESPAÑA!!!!. un saludo.

Usuario:
joselon1
Fecha:
06/08/2008 01:41

Pues yo soy un andaluz que vive en el estranjero, y tambien del Barsa, VIVA el barsa, VIVA Andalucia y VIVA España, aunque la de verguenza que se pasa cada vez que sale el payaso de Laporta con su politiqueo y pamplinas catalinas, bastante dificil de explicar a la gente de fuera, que dentro de un pais yan pequeño haya tanto idiota separatista que no crea en su tierra, y se ciña a su granja de agarraos...


I perquè no sigui dit, un madridista amb dos dits de front:

Usuario:
merengue para siempre
Fecha:
07/08/2008 16:42

De acuerdo con chuchisoria, y dejad de insultar que esto parece más un zoo que un foro deportivo.

dimecres, 6 d’agost de 2008

Diu que sento vergonya aliena...

Algú ha vist mai "Vacances pagades", el programa de tarda que fan a TV3?
Déu meu, sento vergonya aliena.

On vas, TV3? On vas, Catalunya Ràdio? Què està passant? Són preguntes que no esperen resposta; està clar, què passa. Oi, tripartit?

dimarts, 5 d’agost de 2008

Diu que hauria de ser denunciable...

Us prometo que no ho solo fer. Es més, no ho faig mai.

Arribant de fer unes compres pel centre de Barcelona el dia més calurós de l'any, m'he deixat caure al sofà i he engegat la TV. M'ha aparegut Antena 3, per la simple raó que era l'últim canal que havia vist (els Simpsons, evidentment). El programa que m'ha aparegut és "Diario de verano", el succedani estiuenc del "Diario de Patricia". Mare de Déu...

El tema del dia era quelcom semblant a "Quiero conocerte". Els protagonistes: algú que havia conegut algú altre d'un altre continent per internet i que s'havien casat per poders sense haver-se vist mai, algú que s'havia fet amic de la seva tiradora de cartes telefònica, i perles similars. La bomba, però ha estat un home que es presentava al programa per conèixer la dona de la que s'havia enamorat i per la que, públicament, davant de milions d'espectadors, abandonava la seva senyora esposa. Ho tenia decidit. S'havia enamorat d'una dona uns quants anys més jove que ell, i que coneixia només a través de missatges i trucades telefòniques. Ella li havia fet arribar una foto (una foto que han mostrat en directe), i l'home n'estava completament enamorat. Ella era una noia jove, rosseta, de bon veure. Ell, no. Ell era un home d'uns cinquanta-i-tants anys, calb, poc agraciat, amb una economia precària, amb sobrepès i, pel que es veia, no massa brillant. Però ell no es feia enrere. S'havia enamorat, ho feia públic, volia abandonar la dona (ara ja no deu poder fer marxa enrere), i volia conèixer la princesa del seu cor; per això anava al "Diario de verano", perquè allà fan que es compleixin els teus somnis.

Però... "¿Cómo la conociste?", li pregunta la presentadora. Segons el nostre protagonista, un dia va rebre un sms des d'un número estrany (7180, crec recordar), que li deia alguna cosa semblant a "Ana quiere conocerte". Ell va respondre al missatge, i des d'aquell moment va començar una relació a través de missatges i trucades que l'ha portat de corcoll. Ell estava convençut que ella l'estimava, perquè segons afirmava, ella li havia dit de què treballava, li havia explicat problemes a la feina, i li havia dit com era la seva família (sic). "¿Y no os habéis podido ver nunca?", insistia la presentadora. I ell, lamentava que no, que mai havien pogut perquè sempre que volien veure's, coincidia que ella havia de treballar fins tard.

Després de treure suc i vendre morbo, la presentadora, una mica tocada per la feblesa intel·lectual del convidat, li ha preguntat si sabia que, de vegades, aquesta gent menteix, i que és simplement un negoci. Ell ha dit que no devia ser el cas, perquè, repetint, "eya ma disho de que trabaja, y ma contao como es su familia mas o menos". Ah, i que no era problema que tingués una factura telefònica de 4.000€, perquè la podria pagar a plaços, segurament.

I no, al final no li han portat l'estimada, perquè l'estimada no existeix, tot és una gran mentida, i l'home ha estat víctima d'una estafa. La meva pregunta ara, és si és legal, això. L'home, pel que he notat, no és massa brillant, i una empresa se n'ha aprofitat. L'ha arruinat i ha desfet un matrimoni. Se'ls pot denunciar a aquests desgraciats?

Això sí, ell s'ha despedit amb un: "Ana, si mestás viendo, yámame."

dimecres, 30 de juliol de 2008

Diu que han sancionat la BBC...

Els han clavat més de 500.000 euros de multa per estafa en alguns d'aquests concursos telefònics que estan tan de moda, últimament. Encara no han vist que aquí poden fer l'agost amb multes similars?

dimecres, 23 de juliol de 2008

Diu que deuen estar desesperats...

La crisi del sector immobiliari dóna per molt. Els promotors estan desesperats per vendre, i això ja s'està notant en descens dels preus i, sobretot, en ofertes. Per la compra d'un habitatge en promoció, et pots trobar tot tipus d'ofertes: des de plaça d'aparcament, fins a aventatges a l'hora d'hipotecar-se, passant per molts altres temes. Els promotors d'aquesta urbanització, però, estan més que desesperats. No havia vist mai una oferta similar:













He trobat aquesta fotografia a La Vanguardia, i la signa en Pep Soldevila.

dimarts, 15 de juliol de 2008

Diu que hi ha anuncis que em fan ràbia...

Alguns em fan ràbia per la seva poca credibilitat, altres perquè tenen una música irritant, altres perquè tenen un missatge absurd, altres perquè sí.

Aquest blog està pensat perquè tothom hi digui la seva, però aquesta entrada està destinada especialment a això. Seguint amb la tendència del dia, que veig que porto uns quants posts negatius, us emplaço a que augmenteu la llista!

EL DE L'ESTIU DE TV3:
     Quina cançó més irritant i més llarga! No puc amb ella!

EL DE VODAFONE:
     Aquell que, seguint la tonada de l'abeja Maya, diu així, fa així, fa: "En un país multicolor, había una tarifa multicolor...". Sí, rima.

EL DE L'HIPERCOR:
     Que diu:
          -Pa, carn, peix, fruita...
          -Si som el que mengem, quin hipermercat ets tu?

     ?

EL D'SPECIAL K*:
     Diu així:
          Estudis demostren que les dones que esmorzen amb Special K, pesen menys que les que no esmorzen.

*Actualització a 25 de juliol del 2008: Ara ja no és que pesin menys que les que no esmorzen. Ara pesen menys que les que "sólo toman un café".

EL DE L'ONCE:
     El que diu:
          "Que heavy!". Buf, quins nervis quan el sento a la ràdio. I, a més, sona el Final Countdown d'Europe! Ah! Que heavy!!! Encara sort que no van triar AC/DC, segons molts, i és una creença absolutament falsa, icones del heavy metal... Ai, si Muddy Waters aixequés el cap...

EL DE CILLIT BANG:
     "¡Y la suciedad se va en un bang!". D'acord, sí, és una estratègia de màrqueting, però fa ràbia. I també rima, sí.

TOTS ELS DE NEOPIJOS I REFRESCOS (COCA-COLA, TRINA...):
     Salten, canten i ballen pel carrer i per la platja. Brrrrrr...

Diu que ens estem tornant bojos...

Sense que serveixi de precedent, diré que, per una vegada, estic totalment d'acord amb l'Arnold Swarzenegger. El Governador de Califòrnia ha sortit al pas d'aquesta bogeria que és el fet d'intentar prohibir que es fumi a les pel·lícules.

Es pot ser defensor o detractor del tabac, aquí no hi entro, però pretendre que a la gran pantalla no es fumi perquè pot incitar a començar a tenir aquest hàbit poc saludable, ho trobo una absoluta tonteria. En molts temes, ja fa temps que estem arribant a uns límits d'hipocresia MANIFIESTAment ridículs (i ridícules).

Si mai arriben a prohibir fumar a les pel·lícules, proposo també que prohibeixin que al cinema hi apareixi el següent:

  • Les armes
  • Les drogues
  • Les guerres
  • L'adulteri
  • La violència
  • Els crims
  • Les paraules malsonants
  • El menjar poc saludable
  • Les màfies
  • El bròquil i les bledes
  • La Céline Dion
  • Les pel·lícules de Ron Howard
  • El català

I, com que de la mateixa manera poden influir en comportaments poc adequats a la vida real, prohibiria també:

  • Les curses de motos
  • La F1
  • La boxa
  • La lluita lliure
  • El taekwondo
  • El karate
  • El "Pressing Catch"
  • Els polítics

Diu que ja s'han publicat les balances fiscals...

Que sí, que sí, que tenim dèficit. Cap sorpresa.
M'he llegit el document oficial, i només m'ha impactat una cosa, que segurament serà una tonteria, com sembla ser que són totes les nostres demandes, però m'ha impactat, què voleu que us digui...

En el document que ha fet públic el Ministerio, apareixen els noms de totes les Comunitats, i s'hi llegeix el següent: Illes Balears, Comunitat Valenciana i... Cataluña.
Sí, és una xorrada, però... per què?

dilluns, 14 de juliol de 2008

Diu que el "Manifiesto" m'ha fet veure la llum...

Des de fa uns dies vesteixo de negre. El "Manifiesto para la lengua común" al que s'hi estan adherint tot tipus d'intel·lectuals del nivell de Luis Aragonés, Iker Casillas, Perico Delgado i Pau Gasol, m'ha fet obrir els ulls i m'ha fet estar un estat de dol permanent pel castellà, un idioma en perill d'extinció.

Carta oberta a la llengua castellana:

Castellà,

  • Em sap greu que estiguis en perill a Catalunya, casa teva.
  • Em sap greu que tinguis tan poca difusió aquí.
  • Em sap greu que hagis de veure't discriminat en aquesta regió del nordest d'Espanya.
  • Em sap greu que hi hagi alguna sala de cinema on es projectin pel·lícules en català.
  • Em sap greu que una vegada a l'any hi hagi alguna sala de cinema que subtituli en català.
  • Em sap greu que a Catalunya només es puguin sintonitzar desenes de canals de televisió en castellà.
  • Em sap greu que a Catalunya només es puguin sintonitzar desenes d'emisores de ràdio en castellà.
  • Em sap greu que als quioscos hi hagi la barbaritat de 2 diaris en català (més els locals), i que només tota la resta siguin en castellà.
  • Em sap greu que s'escolaritzi en català. Que tothom conegui a la perfecció el castellà no és suficient.
  • Em sap greu que sigui impossible entrar a un bar qualsevol i demanar un "café con leche" sense que et responguin: "Com?", o: "Un cafè amb llet?". Era així, no?
  • Em sap greu que, segurament per molestar-te, 7 milions de persones s'entestin a parlar un altre idioma. Perdó, potser és la meitat.
  • Em sap greu que quan algú utilitza el castellà a Catalunya, hagi de sentir-se perseguit, insultat i defrenestat.
  • Em sap greu haver escrit això en català.
Per tot això, castellà, necessites un "Manifiesto". Estàs en perill, i t'hem de defensar.
Descansa en pau, castellà. Atentament,

Un català insolidari.

dijous, 3 de juliol de 2008

Diu que els motors canvien...

He llegit una notícia que diu que el cotxe del príncep Carles d'Anglaterra funciona amb derivats del vi i del formatge enlloc de gasolina. El príncep britànic porta un Aston Martin, com en James Bond, i gràcies a aquest curiós combustible, emet menys CO2.
També diuen que els gasos del cotxe no fan olor a vi ni a formatge, sinó a vodka.

A veure... si el tio és príncep, condueix el cotxe d'en 007, i li posa derivats del vi i el formatge perquè funcioni, l'olor de vodka deurà venir de dins del cotxe, no dels gasos d'escapament! O com a molt, dels "gasos d'escapament" del propi príncep. Santa Innocència...

dimecres, 2 de juliol de 2008

Diu que potser s'ho haurien de fer mirar...

La Judit Mascó és un referent del món de la moda, una catalana internacional, guapa, simpàtica i riallera. Ara presenta un programa a TV3 sobre els 25 anys de la cadena. La pregunta, però, és si no li passen el corrector abans de cada programa, perquè la bona dona oblida que el català del carrer no és sempre el correcte. Algunes de les seves perles (les que recordo, perquè ha estat un "no parar"):

- Esculleix una opció: D'esculleixre
- Dos respostes: Un clàssic
- Centrem-se: Potser s'hauria d'escriure "centrem-ze"
- Dóna-li al polsador: Què li he de donar? O a qui?
- Sitxes: Sí, "Sitges" pronunciat amb [e] (e tancada), com Balmes, Blanes, etc...

dimarts, 1 de juliol de 2008

Diu que un home mata el seu pare i es menja els ronyons i el cor cuinats a la Provençal...

Quin salvatge. Animal! Tothom sap que els ronyons queden millor al Xerès!

divendres, 27 de juny de 2008

Diu que, per mi, que juguin cada dia...


26 de juny del 2008 - Rússia-Espanya (semifinals de l'Eurocopa de futbol)

Hora: 21.05
Lloc: L'Hospitalet de Llobregat
Situació: Cap quillo al carrer

Hora: 21.20
Lloc: Metro
Situació: Cap quillo al metro

Hora: 22.00
Lloc: Barcelona
Situació: Cap quillo al carrer

Conclusió: Quina calma, i que segur que passeges. Per mi, que es jugui una Eurocopa i un Mundial al mes. El Mundial es podria anar jugant al matí, i l'Eurocopa a la tarda. I que Espanya arribi sempre a la final (però que no guanyin, per evitar celebracions que no et deixen dormir).

dimecres, 25 de juny de 2008

Diu que EL BAR segueix fent de les seves...

Quart post sobre EL BAR (post #1, post #2, post #3).

En aquesta ocasió, i deixant de banda les idees político-esportivo-nacionals, que queda clar que no comparteixo, m'ha fet gràcia això:















Han penjat un ninot vestit amb la samarreta de la selecció russa de futbol per fer-li vudú i que perdin demà contra la selecció espanyola.